sentits

Al contacte de l'amor tots ens tornem poetes. Plató.

existeixen llocs, moments, situacions... però també existeixen persones. aquelles amb qui notes una gran connexió. aquelles amb qui podries parlar sempre. i de tot. aquelles que et comprenen. i comprens. que aprecies. i notes que també t'aprecien. persones amb les quals somrius. no t'importaria passar-hi més temps. i conèixer-les. i compartir...

però tal i com he dit existeixen llocs, moments, situacions... que per circumstàncies de la vida no s'arriben a donar mai. 

un cop algú va dir a Plató: tú y tus amores. quanta raó.

:)

quan 1, u, T

hi ha dies en què no fas res especial però es converteix en un dels més espacialsespecials. i és que a vegades tot surt bé, les coses rutllen, la situació flueix. converses, t'informes, informes, penses, parles i te n'adones... 

fins ara era un camí a seguir. te n'adones de tot. de tots els petits detalls, totes les petites accions, petits articles que havies llegit, notícies, webs,... tot t'hi ha estat portant tot aquest temps. i ho ignoraves. però en una conversa, te n'has adonat. 

a vegades estem tan capficats, tenim tan poc temps per dedicar-nos que ignorem aquelles petites coses que fem pel simple plaer de fer-les, allò que escoltes, veus i penses... tot allò que eren només accions, ara veus que són alguna cosa més. que volien dir alguna cosa més. que ets d'una determinada manera. que hi encaixes... 

deu haver estat el ceylan.

keep on rockin' in the free world

:)

creativi...què?

any nou. propòsits nous. hàbits nous. típic tòpic tàpic tèpic túpic. però aquest any sí. yes, we can.

avui m'han dit que fos creativa. que, de fet, ja ho era. i jo que m'ho qüestionava! 

doncs sí. que ho sóc. però que m'ho cregui. que comenci per això. que m'autoconegui, m'automotivi, pensi lògica i lateralment, que sigui curiosa,... que quan torni a casa agafi camins diferents si puc. i així ho he fet.

a mode d'il·luminació sobtada a l'autobús m'he aixecat a corre-cuita per baixar una parada abans de la que em tocava. he tornat a passar per aquell carrer que acostumava a freqüentar de l'autoescola a casa. ja han acabat aquests pisos! i això altre? sí que està nou, no?

també m'han dit que faci fotos. una cada dia a poder ser. i que les pengi. sí, és clar, com si tingués tot el temps del món jo... vaja, doncs una mica sí. i de fer fotos estúpides doncs també crec que en sé. ho provaré.

que sigui curiosa. que faci i desfaci. que em fixi en els detalls. que escrigui... vet aquí jo mateixa, escrivint per no perdre hàbits creatius. no fos cas que se m'acudís pensar que no ho sóc pas!

:)

NY's day

Les 12:01 del matí. El tren surt com si d'un dia normal es tractés. Bé, és un dissabte normal excepte pel fet que Barcelona no sembla ella. Els carrers van plens de gent de mitjana edat que passegen tranquil·lament. Ni rastre de joventut. Et podries considerar jove però curiosament no ho fas. Et tractes com si fossis una observadora externa. Deuen ser els 23, que pesen. 

Tot i haver dormit només 2 hores camines més ràpid de l'habitual. Deuen ser les ganes d'arribar. Ritme constant marcat pel contacte de les teves botes amb el terra. Trams de carrer buits. Amb les presses no has recordat posar-te les lents de contacte. Saps que si no vols tenir mal de cap no hauries de mirar gaire lluny. 

Gent que s'apropa de tant en tant en sentit contrari. Feliz año, guapísima. Trams de carrer buits. De sobte, una cua de cotxes ?¿ Segueixen un cotxe funerari. En el primer dia de l'any. Un dia més de l'any.

Nothing changes on New Year's Day.

:)