Missy

Després de gairebé tres setmanes per la capi ja comences a tenir dubtes existencials. Més. 

Analitzes la teva adaptació:

*Ja et coneixes el nom de les parades de metro entre la feina i casa. I de casa a la feina també.
 *Li dius casa.
 *Deixes de gairebé-passar-te la teva parada i coneixes el camí més ràpid per sortir a la superfície.
 *Les cares de la gent et semblen normals (tot i que en el fons saps que són producte típic de Mandrilàndia).
 *Et deixa de sorprendre veure samarretes del Barça a les botigues de souvenirs.
 *Saps què és una sidreria i que no només hi serveixen sidra.
 *Vas 3/4 d'hora abans a comprar les entrades del cinema o, a falta de temps, per internet.
 *Enyores els 8 coma 25€ de la t10 que ara són 9 amb 30 i sense renfoide.
 *Controles les dates de caducitat dels productes de la nevera.
 *Els teus sopars són principalment amanides.  
 *Hasta luego ja forma part del teu vocabulari habitual.
 *Comences a adoptar la forma còmoda, fácil y para toda la familia TaLuego.
 *El 20% dels teus mercis els has substituït per un simple i sosu gracias.
 *Has començat a vocalitzar.
 *Acostumada al castellà correcte fins i tot escrius al bloc les majúscules quan toquen...

Et preguntes si la teva evolució ha estat exponencial o què. Llavors és quan tornes un cap de setmana a Barcelona. Visites el barri gòtic i veus que no. Que allò no ho tens. Et sorprèn adonar-te que ho havies mig oblidat. I la seva mítica diversitat. Però no. No pots comparar. Les comparacions són odioses. Fer-ho no et serveix de res. Encara et queda molt per descobrir. Allò que farà que t'hi sentis bé. Que et permeti fer-te la ciutat teva. A la teva mida. Tal i com tu la necessites. És com l'habitació que has de decorar però que necessites temps tant per pensar-hi com per fer-ho... Només cal donar-li una mica més de temps.

:)

identity

podria començar-ne un de nou. nou any. nova ciutat. nova vida. nou blog? però no trobaria cap millor nom que posar-li que el que ja té. starting the beginning of something different.

realment ho és, different, Mandrilàndia. però no només ho és la ciutat sinó tb jo mateixa. de sobte és com si et descobrissis una miqueta més. descobreixes allò, aquells pensaments, maneres de ser i de fer, que no sabies que eren tan teves. és sorprenent, però gratificant alhora. no només descobreixes una ciutat, les seves característiques, la seva gent, els seus racons... sinó que et descobreixes a tu en unes altres circumstàncies.

com tot procés, el meu d'adaptació està tenint les seves fases, cadascuna amb les seves respectives sensacions. les primeres impressions o pensaments:

- com es nota que són d'aquí. en el sentit més superficial de la frase. hi ha cares que corresponen a llocs determinats, oi? rossets del nord i morenus del sud. toma tópico! doncs els mandrils semblen de Mandrilàndia. tú els mires i és que ho saps. com a mínim no serien del nord-est. això segur!

- la gent aquí no és feliç. t'hi fixes i ningú somriu al metro. ni pel carrer. ai, mira, aquell! no, és guiri. ningú. analitzant aquest pensament trobo que segurament és una necessitat que sento de descobrir JA si hi seré jo feliç... fixant-me en si ho són o no els altres. però no hi aprofundirem més per avui.

- al nord-est hi ha un estrés del copón. i com a nord-estenca que ets, doncs duus l'estrés amb tu allà on vagis. la gent camina lenta o m'ho sembla? no fan les dues files a les escales mecàniques! vull passar! gràcies.

- existeix gent jove a Mandrilàndia. era algo que em començava a preocupar. em sentia rara. per sort, està solucionat. 

- no ho noten. no sóc d'aquí i no ho noten. però tú en canvi notes tant que no ets d'aquí. interesting.

- ya verás, ¡si es que te vas a hacer madrileña! doncs com m'has amenaçat d'aquesta manera no et llogo l'habitació, ¡mira tú por dónde! un dia i mig i ja puc donar indicacions sobre on és el metro. m'hi estaré convertint? quant hi duraré?

 

un dia i mig i he viscut tant... molt enriquidor tot plegat. i que continuï així. continuarem aprenent. sobre aquesta nova ciutat. aquesta nova vida. però sobre tot sobre mi mateixa! Mandrilàndia, benvinguda a la meva vida. a veure què em pots oferir. 

:)