per què?

Pregunta que busca inevitablement una resposta que, en la majoria dels casos, és desitjable sigui certa i veritable como la vida misma.

Però per què? ho preguntes? Estàs preparat per sentir-ne la resposta?

Aparentment només hi ha dues respostes possibles:

a) la que vols sentir,

b) la que no vols sentir.

I punt.
I ara et pregunto jo:

- és a) veritablement el que vols sentir?

- considerant afirmativa la resposta a la pregunta anterior, en què et beneficiarà a tu o a la relació amb l'altra persona o amb tercers? quin profit en treuràs d'aquella informació per molt dur que pugui ser rebre-la? en altres paraules, ets pràctic? optimista? per què no ser-ho?

:)

de-focus

Totalment prohibit.

És curiós com, sovint, passem per alt alguns aspectes de les nostres vides en el dia a dia. És curiós com no ens adonem que allò que passem per alt podria canviar-nos la vida si hi donessim un enfoc diferent o si, simplement, hi paréssim alguna atenció. A vegades, estem tan concentrats en aconseguir certa cosa que deixem de veure tot el que passa al nostre voltant. Estem tan convençuts de què una cosa és d'una determinada manera, de què les coses són així perquè sí, de què és impossible que es tracti d'una altra cosa,... que passem per alt llocs, situacions, persones, mirades, accions, converses... però digues, realment val la pena?

:)

to be continued

pero segundas partes nunca fueron buenas. o sí?

hey soul sister

Canvis radicals. Canvis i més canvis. No només de temperatures sinó també d'ambients i no-ambients, canvis de persones,... Pensem-hi!

- 1 persona que ha passat a significar molt en poc temps: _________

- 1 persona que ha passat a significar res en molt temps: _________

- 1 persona que mai significarà res: _________

- 1 persona que, inevitablement, sempre significarà alguna cosa: _________

Bé, de fet, pensem només en la última: 1 persona -entre d'altres- en qui penses i sents que, si alguna cosa li passés, una GRAN part de tu moriria... No vols ni imaginar-te el patiment que sentiries perquè només el pensar-hi ja et comença a cremar per dins... Notes com una part de tu podria començar a enfonsar-se ara mateix, aquí mateix, si fos el cas... Notes com un sentiment de profunda tristesa tan enormement gran podria començar a envair tot el teu ésser... en un instant tan infinitament petit que, tot allò que poguessis haver viscut fins aquell moment no tindria cap mena d'importància, i tot allò que pogués estar per venir no tindria el més mínim sentit ja per a tu.

:)

miss her

a ell sempre li havia sonat estrany. no ho podia comprendre. tothom tenia la iaia més perfecta del món. curiós. ell sabia que tenia la mama més perfecta del món però de la iaia no en sabia gairebé res. quatre coses que li havien explicat quan ja tenia suficient ús de la raó. la iaia t'estimava molt, no paraven de dir-li. però ell, per més que ho intentava, no recordava res. no la recordava. 

notava que realment s'estava perdent alguna cosa. alguna cosa que la majoria estava tenint i que ell mai tindria l'oportunitat d'experimentar. en un món revolucionat per l'estrés i el work-alcoholisme, en una societat cada cop més dominada pel consumisme i la pèrdua de valors, va créixer sense rebre les dosis de carinyo estàndar que li pertoquen a algú com ell. 

va ser així com, quan a un company se li va morir l'àvia, no sabia com reaccionar. què dir. què fer. no sabia quin dolor estava experimentant l'altra persona i, per tant, li va ser força difícil el transmetre-li aquella empatia que sempre l'havia caracteritzat. podia fer-se'n una idea, però mai ho sabria del cert...

desitjava poder tornar enrera en el temps, tornar als quatre anys... quan ella encara hi era. abraçar-la i gaudir de la seva companyia mentre pogués... i que el seu record es quedés per sempre més a la seva memòria. però no... 

de sobte, se li va ocórrer que potser el dolor que ell ara estava patint era el que la resta del món experimentava algun cop a la seva vida... de sobte, va començar a sentir-se normal. va entendre que ell també la trobava a faltar... a la seva manera.

:)

g)

A vegades les coses no arriben quan un més ho desitja.
Hi ha moments en què tot és perfecte. Tot és perfecte perquè passi. I esperes.... I esperes.... I res.
Hi ha moments en què desitges tant que passi, que acabes odiant-ho només d'haver-hi pensat tant. L'acabes odiant tant que desitges que, si no ha passat, no passi ja mai...
Que, si per algun cop de sort, es donés el cas... rabiaries infinit. 

Per què? Doncs...

          a) ...perquè ara no et va gens bé,
          b) ...perquè ara ja no en tens ganes,
          c) ...perquè t'importa una M que ara sí... doncs ara tu no!
          d) ...perquè REALMENT no en tens ganes,
          e) ...perquè ara no estàs bé, no... estàs millor que abans!
          f) ...perquè... ja no cal, de veritat.
          g) Totes les anteriors són correctes.

:)

at first sight

primeres impressions. 

fan força ràbia. diuen que se les ha d'escoltar, que gairebé sempre diuen la veritat... però jo sóc de l'opinió que gairebé sempre menteixen. no donen segones oportunitats... es creuen molt llestes. de què van? 

segones impressions. 

aquestes, aquestes sí que en saben! tant o més que les primeres... clar que molts cops no deixem que apareguin... blind. per què serà que quan veiem les coses d'una determinada manera ens costa tant intentar veure-les d'una altra? 

el món està ple de tossuts! però tot és culpa de les primeres... de la mateixa manera que mil anuncis subliminals ens envolten dia a dia... elles també hi són, tot i ser més difícils de detectar, però són allà... a l'espera que en el moment menys esperat algú se't creui... i pam!!! estan que no paren, són una plaga! I no ens n'adonem... 

Es tracta d'una guerra continuada entre primeres i segones... una guerra en la qual tots acostumem a ser partidaris d'un bàndol... el predominant...
Manifestem-nos contra les primeres! Lluitem contra elles donant suport al bàndol minoritari! Acostumen a ser dels bons... 

all the right friends in all the right places

all the right moves in all the right faces

:)

viva la vida?

parles de dies de pluja. de peus i sabates molles... i es converteix en realitat. rain on me total. no sé de què em queixo... si ho demanava a cristcrits! avui parlaré de PFCs que s'acaben. a veure què. 

      

Estimat amic/ga,

          Estem en temps de crisi. Crisi econòmica però també existencial. Quan et falta d'alguna cosa... a vegades, en una visió més general, t'ho comences a plantejar absofuckinglutely tot. 

          Venen de la mà de transicions... bones o dolentes, però sovint incertes. De la mà de qüestionaris que envaeixen el teu dia a dia... "Estaré fent el correcte?"; "Realment vull això?"; "Sempre em quedarà aquell gusanillo..."; de la mà d'un sentiment de por a fer les coses (PFCs). en resum, un gran "i si...?" que no et deixa viure. s'apodera de tu. del teu ésser més profund. les teves converses passen a estar focalitzades en allò. la resta del món no importa. tu, i tu, i tu, i tu... 

          Al contrari del que pugui semblar, avui em mostro partidària de l'egocentrisme. sí. perquè cal pensar en un mateix de tant en tant. perquè les decisions importants a la vida realment ho són. i necessiten el seu temps. temps de transició. temps de crisi existencial i potser, també econòmica.

          Amic/ga, és temps de pensar una mica en un mateix. Mirar en el fons del teu ésser i veure què necessita realment aquella personeta dins teu que tot el que vol a la vida és ser feliç... fàcil és deixar-se endur per la corrent de gent que t'envolta i empaita de tant en tant... difícil és posar-se a caminar contracorrent. ¿y tú de quién eres?

          Atentament,

          aquella personeta...

:)

rain on me

pluja. camines despistat. notes el peu moll. mires cap enrera i el veus. allà. gaudint tranquil·lament del moment de diversió que li has provocat. ones que es dissipen dins un bassal d'aigua... notes com algú t'esquitxa. mires cap endavant momentàniament. un altre bassal?

a vegades no ho veus. no veus que mentre dones voltes a una cosa... mentre et quedes atrapat en un moment, en un instant... el món no es para al teu voltant. la terra continua girant i ni te n'adones. capficat. fins que un altre entrebanc et fa veure que no vas enlloc. que així no. que no n'aprens. que després de tant temps i no te n'has adonat. que les coses canvien. que aquell bassal desapareixerà, que memoritzar la seva posició per tal d'evitar-lo no servirà de res. 

que et treguis la sabata. i el mitjó. eixuga't el peu. posa't un mitjó sec i una sabata novatambé seca. abre los ojos. aprèn a caminar tot i les dificultats del camí. que les castanyes, si no les vols cremades, hauràs de ser tu qui les aparti del foc. 

Just because I'm losing is doesn't mean I'm lost. 
It doesn't mean I'll stop.

:)

promise you'll listen

9:10 PM thoughts: Probably I should tell her face to face that she can go to hellreason: WTF? Do you think it's necessary to do that?

9:11 PM thoughts: I'm afraid that when I see her old feelings come back, and bad memories

 reason: I see...

  Well, if you are reacting like that only to a text I don't want to imagine how you'll be reacting if you ever meet her...

Emocions que t'assalten quan menys t'ho esperes. Reaccions imprevisibles. Ganes de tornar enrera en el temps. Sentiment de por... Debilitat. Fragilitat. Sentir que et pots començar a trencar en mil pedaços en qualsevol moment. Sobtat sentiment de control. Autoconfiança. Seguretat.

Perquè has d'estar alerta... perquè en qualsevol moment la vida et pot voler jugar una mala passada... perquè et pot voler posar a prova... i perquè en qualsevol moment has de ser capaç de plantar-t'hi, deixar-li clar amb qui està tractant... 

Llavors, i només llavors, serà quan es decideixi a somriure't. 

:)

someone to save you

Apatia. Allò que diuen que existeix. Allò que em va semblar que va existir durant un temps... Allò que fingia veure que existia. Selfishness. Egocentricity.

Malauradament, les mentides tenen les cames curtes. Però encara ho són més per aquesta servidora. Temps de no ser tu mateix. O de redescobrir-te. O no. Was it really yourself?

Hi ha un moment en què no pot sobreviure més. Ho notes. Ho sents. T'has passat de la ratlla. La busques, quin va ser el moment en què la vas creuar?

A vegades necessites que t'escoltin. Necessites comunicar. Ho fas. Un cop. I un altre. I un altre... però no en notes cap diferència. A vegades necessites tornar a escoltar. A sentir... Empatia. I així redescobrir-te. 

¿Por dónde íbamos...?

:)

paciencia piojo, que la noche es larga

Sempre la mateixa rutina. De bon matí: I avui, què hi escriuré? Bfff, quin pal. Ara posat a buscar idees. Cris! amb aquesta actitud no anirem enlloc! Bfff, i vols dir que el dia 365 de l'any encara rondaré per aquí? A mitja tarda: Encara no m'ha passat res... Ai no! Però que no hi he d'escriure coses que m'hagin passat... Bfff, doncs quina m****. Hauré de recórrer un dia més a la inspiració... A la dutxa: m****! Eixugant-me els cabells se'm deuen haver eixugat també les idees...

There are things that we do but do not mention. Un cop més, el Simple Diary ha estat revelador.

Hi ha coses durant el dia que fas per costum i ni te n'adones. No els pares cap atenció perquè no t'aporten res. Però potser la manera en com les fas és de les coses que més diuen de tu. O sigui que, oju (ull! que en diuen també) (o no) amb els observadors i detallistes!

També hi ha aquelles coses que fas durant el dia i que a l'arribar a casa no comentes. Ja sigui per por (a ser criticat) o per vegonya. Com t'ha anat el dia? Bé... Què has fet avui? Res d'especial...

En general, la gent es calla massa coses. Fa ràbia. Quan tu dones més del que reps. Però això passa en tota mena de relacions. I per molt conscient que en siguis, a vegades et pot tornar a fer ràbia. We are not perfect. I és que la perfecció és tan subjectiva... Perfecció i bellesa. Resulta interessant descobrir el que cadascú considera perfecte o bell. Pots extreure'n molta informació sobre la manera de ser de l'altre... clar que després et trobes amb aquelles intrigants excepcions en què res és vàlid... Generalitzar és lleig, en general.

:)