someone to save you

Apatia. Allò que diuen que existeix. Allò que em va semblar que va existir durant un temps... Allò que fingia veure que existia. Selfishness. Egocentricity.

Malauradament, les mentides tenen les cames curtes. Però encara ho són més per aquesta servidora. Temps de no ser tu mateix. O de redescobrir-te. O no. Was it really yourself?

Hi ha un moment en què no pot sobreviure més. Ho notes. Ho sents. T'has passat de la ratlla. La busques, quin va ser el moment en què la vas creuar?

A vegades necessites que t'escoltin. Necessites comunicar. Ho fas. Un cop. I un altre. I un altre... però no en notes cap diferència. A vegades necessites tornar a escoltar. A sentir... Empatia. I així redescobrir-te. 

¿Por dónde íbamos...?

:)

just do it

1 mes i 2 setmanes. I mitja. Per què no esperar 1 setmana i mitja més? Perquè jo sóc així. 

Realment avui dia si no fas coses coherents, si les teves accions no s'ajusten a les habituals,... ets raro. Peculiar. Però en un sentit negatiu, almenys per la majoria. Sembla com si l'afany per descobrir el motiu, la raó de tot... ens envaís. Esperit científic everywhere. A vegades però un actúa per instints, guiat per allò que sent... no té raó de ser... però hi és. I ho fas. I quasi tothom et pren per boig.

Incompresos del món, he arribat! Jo us entenc...

quasi se m'oblida: 

:)