viva

Crida tant com puguis i sempre que puguis. Fes-te sentir. Quan no vulguis que et sentin, ho faran. Tan sols ho has de voler en el moment oportú. Crida demanant ajuda. Caps girant-se. Ulls fixes al terra. Caps que es tornen a girar. Un braç que s'estira buscant una mà aliena. Resposta: nul·la.

Complicar-se la vida: una aventura. No fer-ho: la solució fàcil.

Complicar-se la vida: una addicció. No fer-ho: un avorriment.

:)

loud&clear

que ho faràs. que ho vols. però no pots. que reps i reps, però no en dones. frases de dues, tres paraules. intentant evitar l'inevitable. allò que es preveu. que es pot veure d'una hora lluny. 

que algú altre no tindria aquesta santa paciència. que esperar està bé però potser no tant. que somiar i crear-se fantasies a la ment ajuda a desenvolupar la creativitat i imaginació. que sí. que no et dic que no. però que aquesta perdiu vomitarà com no la deixis de marejar.

say it right here. 

right now. 

loud and clear. 

please.

:)

per què?

Pregunta que busca inevitablement una resposta que, en la majoria dels casos, és desitjable sigui certa i veritable como la vida misma.

Però per què? ho preguntes? Estàs preparat per sentir-ne la resposta?

Aparentment només hi ha dues respostes possibles:

a) la que vols sentir,

b) la que no vols sentir.

I punt.
I ara et pregunto jo:

- és a) veritablement el que vols sentir?

- considerant afirmativa la resposta a la pregunta anterior, en què et beneficiarà a tu o a la relació amb l'altra persona o amb tercers? quin profit en treuràs d'aquella informació per molt dur que pugui ser rebre-la? en altres paraules, ets pràctic? optimista? per què no ser-ho?

:)

mysterious ways

Hauria d'estar prohibit. Hauria d'estar prohibit imaginar coses que t'il·lusionin. Que et facin sentir bé. Desitjar-les. Coses que tan sols en pensar-hi creus que serien el millor que et podria passar. Hauria d'estar prohibit dir segons què. Hauria d'estar prohibit escoltar segons què. Hauria d'estar prohibit que es repetís deu cops cada dia dins la teva ment. Hauria d'estar prohibida la no-honestedat. El no dir per no voler fer mal. El fer mal per por a dir. Hauria d'estar prohibit trobar a faltar una cosa que mai vas arribar a tenir...

:)

g)

A vegades les coses no arriben quan un més ho desitja.
Hi ha moments en què tot és perfecte. Tot és perfecte perquè passi. I esperes.... I esperes.... I res.
Hi ha moments en què desitges tant que passi, que acabes odiant-ho només d'haver-hi pensat tant. L'acabes odiant tant que desitges que, si no ha passat, no passi ja mai...
Que, si per algun cop de sort, es donés el cas... rabiaries infinit. 

Per què? Doncs...

          a) ...perquè ara no et va gens bé,
          b) ...perquè ara ja no en tens ganes,
          c) ...perquè t'importa una M que ara sí... doncs ara tu no!
          d) ...perquè REALMENT no en tens ganes,
          e) ...perquè ara no estàs bé, no... estàs millor que abans!
          f) ...perquè... ja no cal, de veritat.
          g) Totes les anteriors són correctes.

:)

viva la vida?

parles de dies de pluja. de peus i sabates molles... i es converteix en realitat. rain on me total. no sé de què em queixo... si ho demanava a cristcrits! avui parlaré de PFCs que s'acaben. a veure què. 

      

Estimat amic/ga,

          Estem en temps de crisi. Crisi econòmica però també existencial. Quan et falta d'alguna cosa... a vegades, en una visió més general, t'ho comences a plantejar absofuckinglutely tot. 

          Venen de la mà de transicions... bones o dolentes, però sovint incertes. De la mà de qüestionaris que envaeixen el teu dia a dia... "Estaré fent el correcte?"; "Realment vull això?"; "Sempre em quedarà aquell gusanillo..."; de la mà d'un sentiment de por a fer les coses (PFCs). en resum, un gran "i si...?" que no et deixa viure. s'apodera de tu. del teu ésser més profund. les teves converses passen a estar focalitzades en allò. la resta del món no importa. tu, i tu, i tu, i tu... 

          Al contrari del que pugui semblar, avui em mostro partidària de l'egocentrisme. sí. perquè cal pensar en un mateix de tant en tant. perquè les decisions importants a la vida realment ho són. i necessiten el seu temps. temps de transició. temps de crisi existencial i potser, també econòmica.

          Amic/ga, és temps de pensar una mica en un mateix. Mirar en el fons del teu ésser i veure què necessita realment aquella personeta dins teu que tot el que vol a la vida és ser feliç... fàcil és deixar-se endur per la corrent de gent que t'envolta i empaita de tant en tant... difícil és posar-se a caminar contracorrent. ¿y tú de quién eres?

          Atentament,

          aquella personeta...

:)

someone to save you

Apatia. Allò que diuen que existeix. Allò que em va semblar que va existir durant un temps... Allò que fingia veure que existia. Selfishness. Egocentricity.

Malauradament, les mentides tenen les cames curtes. Però encara ho són més per aquesta servidora. Temps de no ser tu mateix. O de redescobrir-te. O no. Was it really yourself?

Hi ha un moment en què no pot sobreviure més. Ho notes. Ho sents. T'has passat de la ratlla. La busques, quin va ser el moment en què la vas creuar?

A vegades necessites que t'escoltin. Necessites comunicar. Ho fas. Un cop. I un altre. I un altre... però no en notes cap diferència. A vegades necessites tornar a escoltar. A sentir... Empatia. I així redescobrir-te. 

¿Por dónde íbamos...?

:)

this is the life

YOUR WISH IS (mark one per line)

(  ) Send me a sign                 (  ) Send me a postcard 
(  ) Give me some money      (  ) Give me some love
(  ) Please shut up                 (  ) Please talk to me

Estic molt jazzera últimament. El que fa l'estudi (i el no-estudi)...

Avui no sabia què escriure. Pensava deixar-ho per demà perquè es podria dir que els meus 5 moments del dia es reduirien a aquells en els que m'he emocionat per haver fet un problema bé, he entès d'on sortia una fòrmula o m'he deprimit per no saber utilitzar la calculadora. Apart podria destacar també la fredor que sentia als peus després de caminar sota la pluja o haver rebut un e-mail no gaire simpàtic.

Però tot i així, m'he volgut donar una oportunitat i he agafat el meu Simple Diary. La veritat és que a vegades em sorpren. Pels que no sabeu què és, es tracta d'un diari per ganduls. Sí, sí, tal i com llegiu! Qui me'l va regalar devia pensar que no n'escrivia jo de diaris! I tenia raó. La veritat és que és molt pràctic. L'obres per qualsevol pàgina i t'hi trobes una sèrie de preguntes totalment sense sentit i una frase al mig que encara en té menys de sentit. Mola!

Total, que l'intentes omplir com pots, intentant fer coherent allò que des d'un bon principi no ho és, però el curiós és que quan acabes, sempre et dóna la sensació que t'ha fet reflexionar. Me n'acabo d'adonar: és el meu ajudant per determinar els meus 5 moments del dia. Potser això fins i tot podria ser un dels meus 5 moments del dia :)

Demà he de matinar, així que.. les meves respostes al meu simpàtic diari:

(x) Send me a postcard

(x) Give me some money

(x) Please shut up

Si ho llegeixes així tot seguit sona borde i tot. Però és que estem en període de crisis, vull viatjar i l'únic que puc fer és estudiar...

:)