yings i yangs

mirades que es creuen. que van. que venen. que es queden. 

somriures feliços. forçats. que denoten tristessa. alegres. hipòcrites. somriures de bon dia. de gràcies. de ei!. somriures de m'han-pillat. de ja-saps-de-què-parlo. somriures de no-em-ve-de-gust-parlar-amb-tu. de m'han-vingut-ganes-d'abraçar-te...

diem tant amb tan poc que ni ens n'adonem. alguns ho controleu. d'altres fem un esforç perquè no se'ns llegeixi el pensament. tot i que té els seus avantatges: és saber què dir i quan. mai diràs: hauria pogut fer aquesta ganyota o aquesta altra en lloc d'aquella que vaig fer... No! perquè l'hauràs feta. i això et provocarà un profund sentiment-de-glòria-infinita versus els altres centenars de milers de sentiments d'angoixa oral (podria haver dit això o allò altre...). 

i la balança s'equilibrarà. 

only you know where your balance is

:)

camins

sents el buit des que marxà. sents com l'aire et falta quan hi penses. desitges tornar a aquells moments d'estima que tant gaudíeu. desitges seure al seu costat, en silenci, observant aquell paisatge que, sense ser res de l'altre món, semblava perfecte pel sol fet de contemplar-lo al seu costat.

el vostre silenci previ a aquell primer petó. la forta i tendra abraçada que tant important et feia sentir. la seva mirada de després de fer l'amor. el somriure còmplice a l'esbrinar el que estaves pensant. les carícies que ja no compartireu. 

les estones discutint. el seu gust amarg. els imperatius. els acords trencats. les crítiques de destrucció massiva. les altes veus. les ganes de plorar. l'actitut negativa. els missatges perduts en el camí de la mútua comprensió.

sents. avalúes i penses. enyores i desitges. egoistament. 

el camí és llarg i complicat. cal deixar d'ensopegar amb les mateixes pedres i comprendre. explorar. comprendre's. estimar-se. sentir. valorar i prioritzar. escoltar. parlar. tornar a escoltar. i parlar. 

sentir i deixar que se'ns senti, al cap i a la fi.

camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols

:)

juguem?

Sentir el pes que recau sobre tu. Aquell pes que havies deixat enrere i que tornaves a recordar. Ara. Aquest instant en què comences a tornar-te a sentir minúsculament infinitessimal al seu costat. Completament nu davant de tanta gent... i en especial, davant seu. De sobte, tot el que has aconseguit durant tot aquest temps... es va esvaint. Veus com comença a caure a terra just al teu davant.  

És allunyar-te'n i sentir-te de nou tú mateix. Te n'adones de què es tracta d'un ésser que, a l'apropar-se, s'alimenta de tu, consumint tota l'energia que irradies. És llavors quan t'adones de què es tracta d'un fantasma del teu passat que ha tornat per espantar-te i reduir-te a allò que creu que ets. 

Aquest llarg camí però, que t'ha dut fins aquí, saps que no ho ha fet en va sinó que la seva intenció és avaluar si realment has après alguna cosa o si, per contra, encara et queda alguna pedra amb la qual ensopegar. És la teva tasca doncs decidir si deixes que ho trepitgi i us deixi enrere, tant a tu com a tot allò que amb tanta cura no t'havies ni adonat que havies creat. 

Són aquells petits jocs als quals li agrada jugar a la Vida.

i és que, al cap i a la fi, ets només tú qui pot donar equilibri a allò que estimes

:)