shut up and drive

 

120km/h. tot el carril per tu. no saps com però ara són 135km/h. Shut your eyes sona. Intermitent esquerre. Mires, no ve ningú. 130km/h. gaudeixes del paisatge... muntanyes, un cel blau amb 2 núvols. no 3, ni 4. 2. els has contat. tens espai per fer-ho. tot el carril per tu. gaudeixes del paisatge i la música. mires pel retrovisor... ningú rere teu. 

només em faltava que fos de nit. veure il·luminat l'asfalt per l'intermitent mentre canvies de carril i sóna la que més t'agrada. sensacions úniques. enyoro tornar de nit d'estudiar a la UAB.

:)

next, please

#mode catastrofista ON

pq tot s'acaba... tard o d'hora! des de petites converses... hola, adéu! fins a grans amistats... i és que quantes coses que fem/tenim/ens passen normalment durant el dia s'acaben??? ens sorprendríem si ens poséssim a contar-les! la bateria, un bitllet de tren, una crema,... un suspir, un somriure, una olor, una il·lusió, una emoció, un sentiment, una llàgrima, un petó, una abraçada... tot arriba a la seva fi. El maleït temps, que sempre ha de ficar-s'hi pel mig! Les maleïdes obligacions i responsabilitats que no et deixen gaudir de les petites coses de la vida tant com t'agradaria! Les maleïdes petites coses de la vida que no et deixen gaudir de les teves responsabilitats i obligacions!

Hi havia un cop un nadó... què dic, un! un milió de nadons! o més! Hi havia un cop n nadons... que eren feliços sense preocupar-se per res. Que tot i no saber què farien amb la seva vida, eren feliços! això em sóna...?¿ Que no entenien res... però ells somreien! Somriures que difícilment s'acabaven quan els començaven... La llargada dels somriures disminueix de forma exponencial amb l'edat de les persones... La sinceritat dels somriures pot arribar a decaure exponencialment amb l'edat! però això és un altre tema...

Hi ha dies però, que marquen. Dies en què una cosa s'acaba i et deixa tocat. Zombie. I ara... què?

Després de 19anys estudiant... dimarts tinc les meves 2 últimes hores de classe... ajà, sí, el fi d'una era. O no. What's next? 

#mode carpe diem ON

:)

overthink

- 3 ous
- 2 iogurts
- 1 pot de formatge cremós
- 1cs maizena
- 300gr farina
- 1cc llevat
- 4cs sucre
- 3 cs d'amor

Posar en un bol, una cullerada generosa d'amor. La resta, com tu vegis. Afegir-ne una altra. Remenar bé fins que quedi ben cremós. Afegir-hi l'última al final de tot, remenar i posar al forn. 

Like somebody said... ¡Pon un poco de amor en tu vida!

(h&c)!=(h&k)

:)

just say yes

Baixet. Xatu. De pell blanqueta groguenca. Amb certa gràcia. Rosadet. Fred. Però dotat d'un cert encant. Dolç i amb gust a maduixa. A maduixa no, a blueberrynabius.Una textura curiosa que començava amb una capeta més dura i acabava amb una de deliciosa i suau.15minuts de preparació+15 de cocció i refredament. 

Avui ha nascut una nova tradició. Una nova col·lecció. No en tenia prou amb col·lecionnar tiquets i targetes de bars, restaurants, etc de moments i llocs especials. No n'hi havia prou amb agafar qualsevol postal gratuïta mínimament dotada d'estil que es trobés fortuïtament. Ni tan sols podia conformar-se amb quedar-se amb T-O-T allò relacionat amb algun viatge que hagués fet. De col·lecionar música, pel·lícules o fulls en brut...bé, no sabia si se'n podia dir així exactament. El que sí sabia era que en volia més. Una mica més. D'ells. Alguna cosa que l'ajudés a recordar-los... però un per un. Alguna cosa que li fes pensar com a mínim durant un moment del dia en un d'ells. Una recepta. Senzilla però personalitzada. Una recepta de qualsevol tipus... des d'un entrant fins a un postre. No hi havia limitacions. No importava que es repetissin. No li importava col·leccionar milions i milions de receptes del mateix plat... perquè totes elles, ni que fos en la manera d'escriure-les, tindrien quelcom diferent. Quelcom que els caracteritzava. Quelcom que guardaria tota la vida i l'ajudaria a recordar-los. A tots. Un per un. Amb les seves virtuds i els seus defectes. Amb els seus records.

:)

DO worry and be happy

mai tres curtes i suades frases havien significat tant abans. 

- hey! how is it going? how are you feeling about it? is it still scary?

- well... I think it will be scary until the end...

es veu que les coses són tan complicades com un mateix les vulgui fer.
o veure.
o això diuen. 

un destí totalment incert només et pot portar a:

opcióA) por. sentiment que es manifesta en una situació en la qual hi ha una manca de confiança o de voluntat per part del subjecte.

opcióB) emoció. sentiment que es manifesta en una situació en la qual el subjecte es fa massa il·lusions amb algun esdeveniment futur. 

però... cap on s'inclina la balança ara mateix? 

it's only up to you.  

keep it in mind.  

don't get scared so easily.

that's what she said

:)

not right now

candy bars, ice cream

all the kids are screaming but the ghosts aren't real

 

despertar-te suaument gràcies a un tal rellotge biològic (?¿) i veure els rajos de sol com travessen la persiana. de fons, dos ocellets que no acaben de posar-se d'acord sobre si és a un o a l'altre a qui li agrada sempre tenir l'última paraula... 

 

crits innocents, rialles que ho són encara més, xuts a la paret que t'acaben de desvetllar. un d'aquells dies assolellats, d'estiu, que oloren a gespeta amb les puntes igualades, que et permeten olorar la frescor de la llibertat i sentir-te amb ganes de començar un nou dia sense obligacions i amb moltes ganes de moure't. un dia d'aquells que encara han de tornar i sembla que no s'atreveixin a fer-ho... et van deixant anar olors, sols, flors, graus centígrads, somriures, positivisme i trucades... com qui no vol la cosa. 

 

són a prop. cada cop més. els veus, amagats passada la cantonada. però quan la gires ja no hi són... llavors hi tornes, i res. acabes boig, corres al voltant d'una habitació buida que té murs de pedra com a parets. té ganes de jugar, sents com xiuxiueja que així el gaudiràs més quan arribi de veritat. 

 

és el somni del passadís que s'allarga cada cop més però aquest de tant en tant té finestres que et deixen veure el que un dia arribarà. i la porta, allà al fons, tancada amb clau. la duus a la mà però no és el moment. tot té un perquè. S-T-O-P. 

 

 

yeah, maybe the future only needs a big kiss.

:)