loud&clear

que ho faràs. que ho vols. però no pots. que reps i reps, però no en dones. frases de dues, tres paraules. intentant evitar l'inevitable. allò que es preveu. que es pot veure d'una hora lluny. 

que algú altre no tindria aquesta santa paciència. que esperar està bé però potser no tant. que somiar i crear-se fantasies a la ment ajuda a desenvolupar la creativitat i imaginació. que sí. que no et dic que no. però que aquesta perdiu vomitarà com no la deixis de marejar.

say it right here. 

right now. 

loud and clear. 

please.

:)

per què?

Pregunta que busca inevitablement una resposta que, en la majoria dels casos, és desitjable sigui certa i veritable como la vida misma.

Però per què? ho preguntes? Estàs preparat per sentir-ne la resposta?

Aparentment només hi ha dues respostes possibles:

a) la que vols sentir,

b) la que no vols sentir.

I punt.
I ara et pregunto jo:

- és a) veritablement el que vols sentir?

- considerant afirmativa la resposta a la pregunta anterior, en què et beneficiarà a tu o a la relació amb l'altra persona o amb tercers? quin profit en treuràs d'aquella informació per molt dur que pugui ser rebre-la? en altres paraules, ets pràctic? optimista? per què no ser-ho?

:)

waking up

Les sis i cinquanta-cinc. mires el rellotge de nou. i cinquanta-cinc. maleïda mania d'arribar sempre abanspuntual als llocs. 

Et poses a mirar aparadors. en tres minuts ja te'ls has mirat tots. i encara te'n queden dos. la teva mirada busca entre la gentada el seu rostre o, en el seu defecte, algun que s'hi assembli. maleïda mania de ser el primer en identificar l'altre. 

T'hi esforces però res. mires el rellotge. i cinc. com no. si és que en aquest país ningú és puntual! fixes la mirada a un lloc mentre penses en allò que has volgut evitar fins ara: com anirà? 

Hola? reconnectes. us dirigiu cap el bosc. converses fredes. holes, què tals, molt bés. passen els segons, minuts i dues hores. i res. que no. que tot igual. t'ha donat temps a recordar allò que t'agradava, el que no i també el que abans no però ara sí. 

Te n'adones. quant trigarà? aquest és un conte el final del qual es va escriure ja fa temps però que es conserva en un paper -probablement ara groguenc- al fons d'una calaixera de l'armari de l'oblit, aquell que de tant en tant ens atrevim a obrir. 

:)

de-focus

Totalment prohibit.

És curiós com, sovint, passem per alt alguns aspectes de les nostres vides en el dia a dia. És curiós com no ens adonem que allò que passem per alt podria canviar-nos la vida si hi donessim un enfoc diferent o si, simplement, hi paréssim alguna atenció. A vegades, estem tan concentrats en aconseguir certa cosa que deixem de veure tot el que passa al nostre voltant. Estem tan convençuts de què una cosa és d'una determinada manera, de què les coses són així perquè sí, de què és impossible que es tracti d'una altra cosa,... que passem per alt llocs, situacions, persones, mirades, accions, converses... però digues, realment val la pena?

:)

mysterious ways

Hauria d'estar prohibit. Hauria d'estar prohibit imaginar coses que t'il·lusionin. Que et facin sentir bé. Desitjar-les. Coses que tan sols en pensar-hi creus que serien el millor que et podria passar. Hauria d'estar prohibit dir segons què. Hauria d'estar prohibit escoltar segons què. Hauria d'estar prohibit que es repetís deu cops cada dia dins la teva ment. Hauria d'estar prohibida la no-honestedat. El no dir per no voler fer mal. El fer mal per por a dir. Hauria d'estar prohibit trobar a faltar una cosa que mai vas arribar a tenir...

:)

to be continued

pero segundas partes nunca fueron buenas. o sí?

hey soul sister

Canvis radicals. Canvis i més canvis. No només de temperatures sinó també d'ambients i no-ambients, canvis de persones,... Pensem-hi!

- 1 persona que ha passat a significar molt en poc temps: _________

- 1 persona que ha passat a significar res en molt temps: _________

- 1 persona que mai significarà res: _________

- 1 persona que, inevitablement, sempre significarà alguna cosa: _________

Bé, de fet, pensem només en la última: 1 persona -entre d'altres- en qui penses i sents que, si alguna cosa li passés, una GRAN part de tu moriria... No vols ni imaginar-te el patiment que sentiries perquè només el pensar-hi ja et comença a cremar per dins... Notes com una part de tu podria començar a enfonsar-se ara mateix, aquí mateix, si fos el cas... Notes com un sentiment de profunda tristesa tan enormement gran podria començar a envair tot el teu ésser... en un instant tan infinitament petit que, tot allò que poguessis haver viscut fins aquell moment no tindria cap mena d'importància, i tot allò que pogués estar per venir no tindria el més mínim sentit ja per a tu.

:)

miss her

a ell sempre li havia sonat estrany. no ho podia comprendre. tothom tenia la iaia més perfecta del món. curiós. ell sabia que tenia la mama més perfecta del món però de la iaia no en sabia gairebé res. quatre coses que li havien explicat quan ja tenia suficient ús de la raó. la iaia t'estimava molt, no paraven de dir-li. però ell, per més que ho intentava, no recordava res. no la recordava. 

notava que realment s'estava perdent alguna cosa. alguna cosa que la majoria estava tenint i que ell mai tindria l'oportunitat d'experimentar. en un món revolucionat per l'estrés i el work-alcoholisme, en una societat cada cop més dominada pel consumisme i la pèrdua de valors, va créixer sense rebre les dosis de carinyo estàndar que li pertoquen a algú com ell. 

va ser així com, quan a un company se li va morir l'àvia, no sabia com reaccionar. què dir. què fer. no sabia quin dolor estava experimentant l'altra persona i, per tant, li va ser força difícil el transmetre-li aquella empatia que sempre l'havia caracteritzat. podia fer-se'n una idea, però mai ho sabria del cert...

desitjava poder tornar enrera en el temps, tornar als quatre anys... quan ella encara hi era. abraçar-la i gaudir de la seva companyia mentre pogués... i que el seu record es quedés per sempre més a la seva memòria. però no... 

de sobte, se li va ocórrer que potser el dolor que ell ara estava patint era el que la resta del món experimentava algun cop a la seva vida... de sobte, va començar a sentir-se normal. va entendre que ell també la trobava a faltar... a la seva manera.

:)

g)

A vegades les coses no arriben quan un més ho desitja.
Hi ha moments en què tot és perfecte. Tot és perfecte perquè passi. I esperes.... I esperes.... I res.
Hi ha moments en què desitges tant que passi, que acabes odiant-ho només d'haver-hi pensat tant. L'acabes odiant tant que desitges que, si no ha passat, no passi ja mai...
Que, si per algun cop de sort, es donés el cas... rabiaries infinit. 

Per què? Doncs...

          a) ...perquè ara no et va gens bé,
          b) ...perquè ara ja no en tens ganes,
          c) ...perquè t'importa una M que ara sí... doncs ara tu no!
          d) ...perquè REALMENT no en tens ganes,
          e) ...perquè ara no estàs bé, no... estàs millor que abans!
          f) ...perquè... ja no cal, de veritat.
          g) Totes les anteriors són correctes.

:)

mis nostálgicas manías

És al Top5 de les preguntes més empipadores de la història -subjectivament parlant, of course.

Tranquil·lament passeges per una botiga (de roba, en general), analitzant tots els seus prestatges, en el teu propi món de m'agradanom'agrada i, de sobte... BUH!

Necessites ajuda? o el que seria el mateix Pots deixar de tocar tot el que veus, fent-me perseguir-te amb la mirada per tota la botiga per memoritzar per on passes i desorganitzes tot allò que acabo d'organitzar? Gràcies.

Llavors és quan et gires i la veus. En el seu uniforme. Intentant imitar un somriure sincer. És llavors quan has de continuar parlant el seu idioma:

No, gràcies. Només estava mirant. o el que seria el mateix No, si vull alguna cosa ja sé que ets per aquí. No cal que facis veure que ofereixes la teva ajuda de forma totalment altruista. Però gràcies. I acte seguit, tractes d'imitar el seu somriure.

Així, de la manera més senzilla possible, ja t'has creat enemics... El 90% de les espantaclientsdependentes de l'English Cut m'odien. L'altre 10% simplement treballen a la secció d'homes.
Així, de la manera més senzilla possible, han perdut mitja clienta. 

El que molt poca gent sap és que al Top5 hi ha aquesta pregunta dos cops. Acostuma a ser quan la mateixa persona te la repeteix. No cal dir que està més amunt al ranking.

Los déjà vu no existen, son los padres.

:)

la fase

negació.

No. No et trobo a faltar. No. No penso en tu cada cinc minuts. No. Li podria parlar tant de tu com d'algú altre. No. No ha canviat l'estil de música que escolto, a mi sempre m'han agradat les pasteloses. No. No estic donant voltes al llit pensant en com podria haver evitat aquella situació. No. No he parat en aquell carrer a contemplar la teva façana, simplement em començo a interessar per l'arquitectura. No. Si el que faig té alguna relació amb alguna de les nostres converses és pura casualitat. No. Que al notar la teva fragància al tren em giri no és perquè esperi veure-t'hi. No. Ni se t'acudeixi pensar-ho... a mi aquesta mena de coses no em passen.

you'll be saying no, no, no, no, no...

when it's really yeah, yeah, yeah, yeah, yeah...

:)

at first sight

primeres impressions. 

fan força ràbia. diuen que se les ha d'escoltar, que gairebé sempre diuen la veritat... però jo sóc de l'opinió que gairebé sempre menteixen. no donen segones oportunitats... es creuen molt llestes. de què van? 

segones impressions. 

aquestes, aquestes sí que en saben! tant o més que les primeres... clar que molts cops no deixem que apareguin... blind. per què serà que quan veiem les coses d'una determinada manera ens costa tant intentar veure-les d'una altra? 

el món està ple de tossuts! però tot és culpa de les primeres... de la mateixa manera que mil anuncis subliminals ens envolten dia a dia... elles també hi són, tot i ser més difícils de detectar, però són allà... a l'espera que en el moment menys esperat algú se't creui... i pam!!! estan que no paren, són una plaga! I no ens n'adonem... 

Es tracta d'una guerra continuada entre primeres i segones... una guerra en la qual tots acostumem a ser partidaris d'un bàndol... el predominant...
Manifestem-nos contra les primeres! Lluitem contra elles donant suport al bàndol minoritari! Acostumen a ser dels bons... 

all the right friends in all the right places

all the right moves in all the right faces

:)

viva la vida?

parles de dies de pluja. de peus i sabates molles... i es converteix en realitat. rain on me total. no sé de què em queixo... si ho demanava a cristcrits! avui parlaré de PFCs que s'acaben. a veure què. 

      

Estimat amic/ga,

          Estem en temps de crisi. Crisi econòmica però també existencial. Quan et falta d'alguna cosa... a vegades, en una visió més general, t'ho comences a plantejar absofuckinglutely tot. 

          Venen de la mà de transicions... bones o dolentes, però sovint incertes. De la mà de qüestionaris que envaeixen el teu dia a dia... "Estaré fent el correcte?"; "Realment vull això?"; "Sempre em quedarà aquell gusanillo..."; de la mà d'un sentiment de por a fer les coses (PFCs). en resum, un gran "i si...?" que no et deixa viure. s'apodera de tu. del teu ésser més profund. les teves converses passen a estar focalitzades en allò. la resta del món no importa. tu, i tu, i tu, i tu... 

          Al contrari del que pugui semblar, avui em mostro partidària de l'egocentrisme. sí. perquè cal pensar en un mateix de tant en tant. perquè les decisions importants a la vida realment ho són. i necessiten el seu temps. temps de transició. temps de crisi existencial i potser, també econòmica.

          Amic/ga, és temps de pensar una mica en un mateix. Mirar en el fons del teu ésser i veure què necessita realment aquella personeta dins teu que tot el que vol a la vida és ser feliç... fàcil és deixar-se endur per la corrent de gent que t'envolta i empaita de tant en tant... difícil és posar-se a caminar contracorrent. ¿y tú de quién eres?

          Atentament,

          aquella personeta...

:)

rain on me

pluja. camines despistat. notes el peu moll. mires cap enrera i el veus. allà. gaudint tranquil·lament del moment de diversió que li has provocat. ones que es dissipen dins un bassal d'aigua... notes com algú t'esquitxa. mires cap endavant momentàniament. un altre bassal?

a vegades no ho veus. no veus que mentre dones voltes a una cosa... mentre et quedes atrapat en un moment, en un instant... el món no es para al teu voltant. la terra continua girant i ni te n'adones. capficat. fins que un altre entrebanc et fa veure que no vas enlloc. que així no. que no n'aprens. que després de tant temps i no te n'has adonat. que les coses canvien. que aquell bassal desapareixerà, que memoritzar la seva posició per tal d'evitar-lo no servirà de res. 

que et treguis la sabata. i el mitjó. eixuga't el peu. posa't un mitjó sec i una sabata novatambé seca. abre los ojos. aprèn a caminar tot i les dificultats del camí. que les castanyes, si no les vols cremades, hauràs de ser tu qui les aparti del foc. 

Just because I'm losing is doesn't mean I'm lost. 
It doesn't mean I'll stop.

:)

let it be

Conec un noi que té el somriure més sincer i innocent que et puguis imaginar. És un dels millors somriures que conec. Un somriure d'aquells que costen de trobar. Un somriure d'aquells que t'agradaria eternitzar amb una fotografia. Un somriure d'aquells que van acompanyats d'uns ulls iluminats. Que et deixa bocabadat. Un somriure que et fa sentir que tu no ets prou sincer quan ho fas. Que et fa qüestionar-te on vas deixar la innocència i en quin moment precís. Un somriure que et fa replantejar-te la definició de somriure i te'n fa crear una de nova i pròpia. Un somriure que no podrà evitar que jutgis la resta de somriures del món. Un d'aquells que, encara que no ho vulguis, recordaràs durant molt de temps... Un somriure sincer, humil i improvitzat. 

Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.

:)

promise you'll listen

9:10 PM thoughts: Probably I should tell her face to face that she can go to hellreason: WTF? Do you think it's necessary to do that?

9:11 PM thoughts: I'm afraid that when I see her old feelings come back, and bad memories

 reason: I see...

  Well, if you are reacting like that only to a text I don't want to imagine how you'll be reacting if you ever meet her...

Emocions que t'assalten quan menys t'ho esperes. Reaccions imprevisibles. Ganes de tornar enrera en el temps. Sentiment de por... Debilitat. Fragilitat. Sentir que et pots començar a trencar en mil pedaços en qualsevol moment. Sobtat sentiment de control. Autoconfiança. Seguretat.

Perquè has d'estar alerta... perquè en qualsevol moment la vida et pot voler jugar una mala passada... perquè et pot voler posar a prova... i perquè en qualsevol moment has de ser capaç de plantar-t'hi, deixar-li clar amb qui està tractant... 

Llavors, i només llavors, serà quan es decideixi a somriure't. 

:)

someone to save you

Apatia. Allò que diuen que existeix. Allò que em va semblar que va existir durant un temps... Allò que fingia veure que existia. Selfishness. Egocentricity.

Malauradament, les mentides tenen les cames curtes. Però encara ho són més per aquesta servidora. Temps de no ser tu mateix. O de redescobrir-te. O no. Was it really yourself?

Hi ha un moment en què no pot sobreviure més. Ho notes. Ho sents. T'has passat de la ratlla. La busques, quin va ser el moment en què la vas creuar?

A vegades necessites que t'escoltin. Necessites comunicar. Ho fas. Un cop. I un altre. I un altre... però no en notes cap diferència. A vegades necessites tornar a escoltar. A sentir... Empatia. I així redescobrir-te. 

¿Por dónde íbamos...?

:)

just do it

1 mes i 2 setmanes. I mitja. Per què no esperar 1 setmana i mitja més? Perquè jo sóc així. 

Realment avui dia si no fas coses coherents, si les teves accions no s'ajusten a les habituals,... ets raro. Peculiar. Però en un sentit negatiu, almenys per la majoria. Sembla com si l'afany per descobrir el motiu, la raó de tot... ens envaís. Esperit científic everywhere. A vegades però un actúa per instints, guiat per allò que sent... no té raó de ser... però hi és. I ho fas. I quasi tothom et pren per boig.

Incompresos del món, he arribat! Jo us entenc...

quasi se m'oblida: 

:)

de l'1 al 4

transmetre felicitat sense adonar-te'n, simplement fantàstic! et poses a pensar... pq ho estava jo de feliç? però de seguida veus que la pregunta havia de ser... pq no havia d'estar feliç? ara resultarà que n'Estanislau Verdet té raó quan diu que som tots uns desgraciats.

ara que sembla que tot va arribant a la seva fi... cada cosa al seu ritme però amb una direcció fixa... t'adones de tot el que tens... que trobar-te amb aquells als q aprecies de bon matí pot ser molt fantàstic, gairebé tant com adonar-te de que te n'estàs adonant i gaudir el petit temps que et queda... per això, somric. avui he somrigut com a mínim 10 cops... sí, els he contat! awesome, com dirien els ianquis.

dia de somriures però també de decisions... per què serà que quan prens una decisió que implica deixar de fer una cosa, de sobte et trobes amb tot de frases motivacionals que t'impulsen a no deixar de fer-la? pq et sents llavors obligat a replantejar-te les teves baby-decisions?

digue'm un número...

:)

I meant it

"oye! pues a ver cuando nos vemos!"

"a ver!"

passen dies, setmanes, mesos,...

"oye! cómo te va la vida? qué es de ti?"

...

"pues un día a ver si quedamos para tomar algo!"

"venga!"

quina diferència hi veus? tu no ho saps però el segon ho deia de veritat. 

quina llàstima aquesta mena de converses... quina llàstima saber al moment que el "a ver si nos vemos" no és de veritat. quina llàstima la cara de tont@ que se't queda al notar-ho... 

però quina llàstima que l'altra persona es pensi que és el típic que un diu, que això mai passarà! I quina llàstima no poder-ho demostrar perquè tens X^n feina que no et deixa retrobar-te amb gent més que amb la que normalment acostumaves a veure però que un dia vas haver de deixar per poder fer algo (més) a la vida...

I want to see you all!

:)

shut up and drive

 

120km/h. tot el carril per tu. no saps com però ara són 135km/h. Shut your eyes sona. Intermitent esquerre. Mires, no ve ningú. 130km/h. gaudeixes del paisatge... muntanyes, un cel blau amb 2 núvols. no 3, ni 4. 2. els has contat. tens espai per fer-ho. tot el carril per tu. gaudeixes del paisatge i la música. mires pel retrovisor... ningú rere teu. 

només em faltava que fos de nit. veure il·luminat l'asfalt per l'intermitent mentre canvies de carril i sóna la que més t'agrada. sensacions úniques. enyoro tornar de nit d'estudiar a la UAB.

:)

next, please

#mode catastrofista ON

pq tot s'acaba... tard o d'hora! des de petites converses... hola, adéu! fins a grans amistats... i és que quantes coses que fem/tenim/ens passen normalment durant el dia s'acaben??? ens sorprendríem si ens poséssim a contar-les! la bateria, un bitllet de tren, una crema,... un suspir, un somriure, una olor, una il·lusió, una emoció, un sentiment, una llàgrima, un petó, una abraçada... tot arriba a la seva fi. El maleït temps, que sempre ha de ficar-s'hi pel mig! Les maleïdes obligacions i responsabilitats que no et deixen gaudir de les petites coses de la vida tant com t'agradaria! Les maleïdes petites coses de la vida que no et deixen gaudir de les teves responsabilitats i obligacions!

Hi havia un cop un nadó... què dic, un! un milió de nadons! o més! Hi havia un cop n nadons... que eren feliços sense preocupar-se per res. Que tot i no saber què farien amb la seva vida, eren feliços! això em sóna...?¿ Que no entenien res... però ells somreien! Somriures que difícilment s'acabaven quan els començaven... La llargada dels somriures disminueix de forma exponencial amb l'edat de les persones... La sinceritat dels somriures pot arribar a decaure exponencialment amb l'edat! però això és un altre tema...

Hi ha dies però, que marquen. Dies en què una cosa s'acaba i et deixa tocat. Zombie. I ara... què?

Després de 19anys estudiant... dimarts tinc les meves 2 últimes hores de classe... ajà, sí, el fi d'una era. O no. What's next? 

#mode carpe diem ON

:)

overthink

- 3 ous
- 2 iogurts
- 1 pot de formatge cremós
- 1cs maizena
- 300gr farina
- 1cc llevat
- 4cs sucre
- 3 cs d'amor

Posar en un bol, una cullerada generosa d'amor. La resta, com tu vegis. Afegir-ne una altra. Remenar bé fins que quedi ben cremós. Afegir-hi l'última al final de tot, remenar i posar al forn. 

Like somebody said... ¡Pon un poco de amor en tu vida!

(h&c)!=(h&k)

:)

just say yes

Baixet. Xatu. De pell blanqueta groguenca. Amb certa gràcia. Rosadet. Fred. Però dotat d'un cert encant. Dolç i amb gust a maduixa. A maduixa no, a blueberrynabius.Una textura curiosa que començava amb una capeta més dura i acabava amb una de deliciosa i suau.15minuts de preparació+15 de cocció i refredament. 

Avui ha nascut una nova tradició. Una nova col·lecció. No en tenia prou amb col·lecionnar tiquets i targetes de bars, restaurants, etc de moments i llocs especials. No n'hi havia prou amb agafar qualsevol postal gratuïta mínimament dotada d'estil que es trobés fortuïtament. Ni tan sols podia conformar-se amb quedar-se amb T-O-T allò relacionat amb algun viatge que hagués fet. De col·lecionar música, pel·lícules o fulls en brut...bé, no sabia si se'n podia dir així exactament. El que sí sabia era que en volia més. Una mica més. D'ells. Alguna cosa que l'ajudés a recordar-los... però un per un. Alguna cosa que li fes pensar com a mínim durant un moment del dia en un d'ells. Una recepta. Senzilla però personalitzada. Una recepta de qualsevol tipus... des d'un entrant fins a un postre. No hi havia limitacions. No importava que es repetissin. No li importava col·leccionar milions i milions de receptes del mateix plat... perquè totes elles, ni que fos en la manera d'escriure-les, tindrien quelcom diferent. Quelcom que els caracteritzava. Quelcom que guardaria tota la vida i l'ajudaria a recordar-los. A tots. Un per un. Amb les seves virtuds i els seus defectes. Amb els seus records.

:)

DO worry and be happy

mai tres curtes i suades frases havien significat tant abans. 

- hey! how is it going? how are you feeling about it? is it still scary?

- well... I think it will be scary until the end...

es veu que les coses són tan complicades com un mateix les vulgui fer.
o veure.
o això diuen. 

un destí totalment incert només et pot portar a:

opcióA) por. sentiment que es manifesta en una situació en la qual hi ha una manca de confiança o de voluntat per part del subjecte.

opcióB) emoció. sentiment que es manifesta en una situació en la qual el subjecte es fa massa il·lusions amb algun esdeveniment futur. 

però... cap on s'inclina la balança ara mateix? 

it's only up to you.  

keep it in mind.  

don't get scared so easily.

that's what she said

:)

not right now

candy bars, ice cream

all the kids are screaming but the ghosts aren't real

 

despertar-te suaument gràcies a un tal rellotge biològic (?¿) i veure els rajos de sol com travessen la persiana. de fons, dos ocellets que no acaben de posar-se d'acord sobre si és a un o a l'altre a qui li agrada sempre tenir l'última paraula... 

 

crits innocents, rialles que ho són encara més, xuts a la paret que t'acaben de desvetllar. un d'aquells dies assolellats, d'estiu, que oloren a gespeta amb les puntes igualades, que et permeten olorar la frescor de la llibertat i sentir-te amb ganes de començar un nou dia sense obligacions i amb moltes ganes de moure't. un dia d'aquells que encara han de tornar i sembla que no s'atreveixin a fer-ho... et van deixant anar olors, sols, flors, graus centígrads, somriures, positivisme i trucades... com qui no vol la cosa. 

 

són a prop. cada cop més. els veus, amagats passada la cantonada. però quan la gires ja no hi són... llavors hi tornes, i res. acabes boig, corres al voltant d'una habitació buida que té murs de pedra com a parets. té ganes de jugar, sents com xiuxiueja que així el gaudiràs més quan arribi de veritat. 

 

és el somni del passadís que s'allarga cada cop més però aquest de tant en tant té finestres que et deixen veure el que un dia arribarà. i la porta, allà al fons, tancada amb clau. la duus a la mà però no és el moment. tot té un perquè. S-T-O-P. 

 

 

yeah, maybe the future only needs a big kiss.

:)

desigual

sometimes necessites alguna cosa que marqui la diferència. 

un bon dia. una olor. una flor. una mirada. un hola. un adeú. una abraçada. dos petons. un cafè amb llet. una estona. una coincidència. un record. una postal. una carta. un e-mail. una nota. un missatge. una trucada. un riure. un somriure. uns ulls tristos. un voler però no poder. un poder però no voler. un 'ah sí?'. un xupa-xups. una mà.  

sometimes necessites alguna cosa que et motivi suficient per continuar endavant però sense excessos. i a vegades la tens.

happy new week!

:)

buena != tonta

you'll trick me once but I won't let you trick me twice...

diuen que la confiança pot arribar a fer fàstic. o no. 

diuen que dels errors se n'aprèn. o sí. 

diuen que no sempre recordes els teus errors. o sí. 

a vegades et trobes amb qui no sap on és el límit. 

has de ser tu qui li recordi. o l'imposi.

sí, sí, imposar... lleig? trist, però necessari.  

I might be nice but I'm definitely not a fool.

y no dejes... que este mundo roto estropee tu sonrisa... leré!

:)

lost&found

hi ha coses que un perd. que no utilitzes mai i que un bon dia necessites i no trobes. desitges tornar enrera i saber en quin punt ho vas deixar. on. intentes tirar enrera en el temps. què feies. què deies. quan. com i on. quin moviment exacte ho va deixar enrera. oblidat. en un racó. d'una calaixera. dins un armari. d'un sòtan. tancat amb clau. vigilat per un gnom baixet i juganer que et despista. 

per fi penses en aquell gnom. el sòtan. l'armari. la calaixera. el racó. la trobes però ja no et serveix. és la que buscaves, però el pany s'ha oxidat. desitges saber què hi havia. recordes que t'agradava obrir-lo, remenar les petites coses que hi guardaves i després tornar-lo a tancar. acostumava a formar part de tu. però per algun motiu el vas oblidar. en un racó. d'una calaixera. d'un altre armari enfonsat en el barret d'un mag. temps i temps. record i cerca. decepció.

el podries trencar... dubtes. 

:)

two days in a row

deu dies de relax i sis hores que tornen a la més pura realitat. mitja hora i mires el rellotge. té una hora menys. bdah.

senyores que et miren descaradament al tren. senyors que comprenen la filosofia i seuen al lloc que resulta més còmode pels dos. nenes que envaeixen la vorera i no es deixen avançar fàcilment. cotxes que et podrien atropellar però es queden amb les ganes. profes que es fan els longuis. d'altres que et busquen la mirada per saludar-te. retrobades. somriures. què tals. bés. molt bés. silencis. haribos per tota la família. spoon murderer o, en el seu defecte, 4-dits murderer. riures. concentració. abraçades improvitzades. cafès suplicats. retrobaments. i els que en queden.

because today I gave my first hug it was a pretty nice day. 

hug! hug&smile!

:)

arms open

nothing in life is free. normalment no et quedaries en silenci. saps que no és cert però no tens ganes de parlar. prefereixes contemplar el paisatge. un paisatge que no tornaràs a veure en molt de temps. costums, llengua, cultura, llocs, pastissos,... els contemples amb admiració i alhora futura enyorança. però saps que hi pots tornar. que hi tornaràs. somrius. però et fa ràbia. penses que hauries d'haver-li contestat. i ja no ho faràs... penses que sí que hi ha coses gratis a la vida. i lliures.  

comença amb un per què no? i acaba amb un per què a mi?
there are a few things in life that are free. però tampoc és bo abusar-ne... o perden el sentit.
love is free. hugs are free.

planejant el free hugs day

:D

flower power

primavera... bdah.
the sun is shining and everybody is in a better mood.
S.I.L.L.Y.
bdah. ximpleries.
don't deny it, it's also in you.
bdah. ximpleries.

:)

ere tú?

- Hola! Una pregunta... ¿dónde puedo encontrar el último libro de Albert Espinosa?

- ¿Cómo se llama?

- Jejej... Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo...

- Pues...no ha salido aún...

cámaras de fotos. pregunta. elige. pregunta. elige. reserva. pregunta. otro día será. 10 minutos para cerrar. cds. ya me los bajaré. libros. mmm...¿qué libro era el que quería yo? ah, sí! ilusión. emoción. chasco. 11 días más.

el yo de hoy envidia al yo de ayer por no saber en qué día vivía...

:)

inkololeko

- L'odio
- No diguis paraulotes, nena.
- Per què no? És cert.
- És una paraulota!

Odiar o no odiar, that's the question. Realment s'utilitza massa sovint. Repensem-nos-ho. Ho sentim realment? És per això que jo me la reservo... i avui, avui ha era el dia.  

No matter how warm I was today, you made me feel very cold...sitting on that bench, waiting for you during 45minutes in a crowded place. But still, feeling so lonely... RENFE, I don't love you anymore. FGC, let's meet someday soon!

Això era l'abans. Això és el després.

Somriu. Bé, si pots millor que riguis. Riu tant i tan fort com puguis. Riu tant i tan sincerament com puguis. Et pots enamorar d'un somriure però no deixa de ser un subriure. Sí, un subriure... perquè és un inici del riure. Considerem-lo un preriure. Un preriure que pot ser exitós o bé fallido. No t'enamoris d'un somriure sinó d'un riure, i com més sincer millor. Un riure desinhibit... simplement meravellós!
You should never stop smiling... and laugh at yourself whenever you can. We can be very ridiculous sometimes...

playingforchange.com can really change your mood

Keep enjoying

:)

run Forrest, run!

10 minuts. Veus el tren parat. M'està esperant? Corre, no fos cas. Escales. Targeta. Escales. 20minuts. Plaça Espanya. Transbord verd. 2:23minuts. 15minuts. Escales mecàniques. Plovisqueja. El so d'una trompeta que t'acompanya pel carrer d'Astúries. Gent que camina en la teva mateixa direcció. Per fi, el Verdi. Olor a crêpes de xocolata. Gent que s'acumula al vestíbul del cinema. Motos en fila índia al llarg del carrer. Gent que passeja. miniBotigues estretes però allargades de tots colors. Terra empedrat i relliscós per la pluja. Arribes a una plaça. Hi ha una estelada. Quina és? Continues caminant mentre mires el seu nom: Plaça de la Revolució de 1868. Ah, sí...no ho recordava. Continues baixant. Cada cop hi ha menys gent pels carrerons. El carrer Verdi ja s'ha acabat fa estona i el carrer Terol no dóna senyals de vida. Et decideixes a trucar: Ehm... on deies que era? "Si has passat una plaça i un mercat... torna a pujar!" Ups! 

Tot té un motiu. Haver-te quedat empanada mirant el nom d'una plaça... el meu.

Redescobrir Gràcia en menys de 10minuts i sentir que la trobaves a faltar... Els minuts més valuosos del llarg viatge!

My momma always said, "Life is like a box of chocolates. You never know what you're gonna get."
Life's an Impro Show. 

:)

partially yellow

Creer es crear... si crees en los sueños, ellos se crearán. Adient. Pèrdua d'orientació momentània. Recobrar el sentit. Noves propostes. Emoció. Oportunitats. Encara més emoció. 

Dia simple. Dia de fred al matí. Dia de "gràcies per esperar...". Dia de "qui és aquest?...ostres!". Dia de pomes de colors. Dia d'aerocaptura amb ballutes i paracaigudes. Dia de xiulades antiGiró. Dia de piques parcials. Dia de dinar a la uni. Dia de fer coses útils. Dia de "només 8 dies més...". Dia de converses. Dia de riures. Dia de coneixements. 

Dia el·líptic al cap i a la fi. Podria haver estat rodó, però no he volgut. I encara que hagués volgut veure'l així, aquest astigmatisme meu no m'hagués deixat pas. Rodó o no, un dia simple. I per això, genial. 

Days you should always end with a cinnamon tea.

:)

February, 30th

Excitement. Meetings. Hours in good company. 

Excitement. First stop. 

Excitement. Second stop. 

Excitement. Meetings. Hugs. Memories. Laughs. Beer. noSleeping. 

Excitement. Meetings. Hugs. Kisses. Laughs. Tours. noSleeping. 

Excitement. Third stop. Meetings. Hugs. Kisses. Laughs. Tours. noSleeping. 

Excitement. Fourth stop. Tours. Laughs. noSleeping. 

Third stop. Laughs. noSleeping. 

deMeetings. Hugs. Kisses. Sadness.

Summary:

• Excitement=7
• Meetings=4
• Stops=4
• Hugs=4
• Memories=1
• Laughs=5
• noSleeping=5
• Tours=3

• deMeetings=1
• Sadness=1

Positive balance.

1 month left (minus two days).

:)

deu més dos (+2)

"y si... con sólo mirarte pudiera desvelar tus secretos más profundos?

  y si... con sólo mirarte pudiera sentir con tu corazón?

  y si... con sólo mirarte pudiera ver con tus ojos?

  y si... en sólo un instante te fuera posible saber exactamente quiénes somos el uno para el otro?"

what if...? Reasons you might seem not to understand. But you do. 

Nobody said it was difficult to get stuck in a moment. And you do really good when it comes to thinking about what ifs.

twelve. 288 hours. 17280 minutes. 1036800 seconds. (+2)

It wasn't an addiction. And if it ever was, I got over it.

 I missed it, though.

:)

feel like saying no

Quanta felicitat quan evites caure per una relliscada! I evitar-te fer el ridícul, tot i no haver cap ànima important per la qual preocupar-se al carrer, i a aquelles hores. Imaginar-te el mal de cul que tindries si ho haguessis fet... I haver-ho de dissimular durant tota la setmana... Pensar que sempre podria haver estat pitjor. Podries haver relliscat i caigut de cul sobre una... millor no pensar-hi. Menys mal que, tot i relliscar, has controlat la situació.

To apply it to life or not it's only up to you. 

Remember, you would have laughed at yourself afterwards. 

:)

where does the good go

Aroma captivador que ara és passable. Gust a regalèssia que ara es fa estrany. Habitual. Aigua bullida amb un toc d'un noséquè. Adicció al te de regalèssia. Masses aspectes abans indescriptibles que ara passen desapercebuts. Deixar de prendre'n per un temps, la solució. La solució? No deixar d'apreciar-ho mai, la solució.

 :)

pfc

Descobriments.

Until the colour of a man's skin is of no more significance than the colour of his eyes, everywhere is war. I once was lost but now am found. Was blind, but now I see. No matter who you are, no matter where you go in your life... at some point you will need somebody to stand by you. Finally, the tables are starting to turn. Talking 'bout a revolution.

When you want to sing what you like you've got the good sensation. You've got the good vibration. I'm gonna make my world a better place. I'm gonna keep that smile on my face. The ruins to the right of me will soon have lost sight of me. It's been a long, been a long time coming but I know a change is gonna come.

Peace all over the world.
One love, one heart.

www.playingforchange.com/journey/introduction

Esperant impacient

:)

Clementine

Hi ha algunes coses les quals hauries de poder optar a esborrar de la teva memòria. Com a Eternal sunshine of the spotless mind. Escollir els records que no vulguis i enviar-los a la paperera de reciclatge. Així de fàcil. Però només quan n'haguessis extret la moraleja. Of course. Perquè de tot s'aprèn en aquesta vida. O això diuen. I sense ni tan sols saber-ho. 

Així de llestos som. Com quan agafes una rosa, que has d'anar amb compte per on ho fas ja que sinó pots punxar-te. Però si ho fas... Tranquil. Les petites ferides es tancaran soles. I te'n quedarà una petita marca. Per recordar-te que el proper cop has d'anar amb una mica més de compte... però amb el temps desapareixerà. Ja no et caldrà. Suposo que el mateix passa amb alguns records. N'aprenem. I un cop ho hem fet, desapareixen. Que triguin més o menys a fer-ho, només depèn de tu.

I'm not afraid
Of anything in this world
There's nothing you can throw at me
That I haven't already heard

:)

gossip girls

Avui el blog en castellà. Per reduir la discriminació.

Relax. Comer. Relax. Spinning. Comer. Relax. El resumen del día. Añádele un par -o tres- de conversaciones interesantes acompañadas por Chambao. El día perfecto de esta época del año. Haz extensible este día a toda una semana. Mézclalo con un par de cenas de reencuentro y sus pertinentes parties. El cocktail perfecto. Ecs. En castellà costen més de sortir les paraules.

Qué agradable eso de recuperar el ser sociable que habías olvidado que hay en ti. Pero qué contraproducente -hoy sustituyo l'Enciclopèdia por la RAE. Algunas conversaciones realmente pueden llegar a ser bastante inútiles. Hablar sobre el tiempo se podría considerar útil. Siempre acaba derivando en algo un poco más interesante. Criticar a la gente no suele aportar demasiado.

Dos chicas hablaban sobre Raquel. El tono despectivo se dejaba entrever de vez en cuando. La pobrecita ha tenido mala suerte con el novio. Más de cinco años. Ahora él tiene dudas: altar.sí o altar.no. Y qué gracia tiene continuar si ya has agotado todo lo que te podía ofrecer. Renoveishon, my friend. But a little bit cruel. Just a little bit. Cobardía: altar.sí. ¿Hasta cuándo?

es que entre unas cosas y otras...
a veces es dificil desligarse de ciertos hábitos

El profesor ha llegado y no he podido malgastar más mi tiempo escuchando banalidades. A ver si para la próxima clase de spinning hay novedades.

:)

La cita de hoy, ofrecida involuntariamente por AJ

back

Gran cap de setmana. Gran arribada a casa. Gran, rebre bones notícies. Gran, notar que em faig gran. Que m'he fet gran. Que tot canvia a gran velocitat. Sentir-ne l'emoció. Dels plans pel futur -futur pròxim i llunyà. Plans que no sé si arribaran a formar part d'algo real. Somiar. Somiar desperta i gaudir-ne. Tornar a la realitat. Veure com inevitablement s'apropa. To feel it. To enjoy it. 

Molts camins a seguir. Una sola vida. Una sola oportunitat. Decisions. I si...? Por. No ens precipitem. Cautela. Whatever. Let's enjoy. Be happy while you can. 

 efectes holideiencs

:)

smile like you mean it

pero siempre es "casi casi", nunca llega a "lo mejor"...


Suposo que no. Que no es pot. Llavors hauràs d'escollir. O no. Potser està tot pensat perquè sigui així. Deu ser el destí. No et queda més que conformar-te. Però és dur si no saps com fer-ho. Si no és el teu estil. 

Hi ha dos punts de vista: qui ho fa és un loser, és un conformista. O bé, és molt madur, totalment racional i ha fet bé. Ecs. Ambdues opcions fan fàstic. Per això cal seguir lluitant. Fins que arribis a fer el més gran dels ridículs. Fins que aquest sigui el que et digui: ok, fins aquí has arribat. Qualsevol altra opció es podria considerar totalment mancada de diversió. 

Odio els comiats. Et fan tocar de peus a terra. Al final, em sembla que m'hi estic acostumant. Ecs.

tanto hablar del fin que ahora apenas duele

:)

SMILING LIKE I MEAN IT

te de poma

Retrobaments. Petons. Abraçades. Mil històries noves. Anècdotes. Passat. Futur. Plans. Vida. Felicitat. Naturalitat. Planejar següents retrobaments. Preu: te i olor a fum. Totalment negligible.

Acabar el dia amb bon rotllo i bones notícies. Què més demanar.

#1.- New old look.
#2.- Passejar amb tot el temps del món i una bossa de llaminadures a la mà.
#3.- El primer cop de dos pre-adolescents colant-se al tren.
#4.- Retrobaments esperats i inesperats.
#5.- Happiness again.

No hase falta desir nada más

:)

the finish line

Esperar. Ara resulta que tens tot el temps del món. I tantes coses que t'agradaria fer, que perds temps planificant com i quan les faràs. De sobte: estrés again. I tu que desitjaves poder fer tot allò que havies deixat per després. Ha! És una trampa. Sentiment de llibertat? Ha! T'ensenyen el caramel i dues setmanes després amaguen la mà. que no noh engáñeng! que noh digang la verdá! Però bé: siempre positifo nunca negatifo!

Avui hem pres una decisió important. Molt important. C'est fini. Almenys, ara per ara. És dur. Però ho és més haver de donar explicacions a la gent a mesura que se n'assabenten.

I això?

Apa, quina llàstima! 

De debò?

No way...

Xip! De sobte, surtiran curiosos de sota les pedres. Voluntaris per fer-ho.

Tot arriba a la seva fi. Tard o d'hora. Llavors per què començar? Suposo que és de ser cobards no fer-ho. A la vida t'has d'arriscar una mica. Sinó, quin avorriment. Risc. Però amb mesura. Llavors no és risc. Quin avorriment. Llavors, per què s'ha acabat? Per què no haver continuat? No risc, no fun. Racional. Sigues racional. Bdah, què avorrits.

S'ha acabat, però per un temps. Esperem. Un kit-kat. Un canvi de perspectiva. Reciclatge i renovació.  Una mica contradictori, sí. Però jo m'entenc. I think the finish line's a good place we could start.

:)

to care or not to care

Realment els dies de pluja, el descontent general creix de forma exponencial. I si no és per la pluja i les seves conseqüències, ho és gràcies a la Renfe. Les persones que has vist somriure avui pel carrer segurament les podries comptar amb els dits d'una mà. O d'una orella. Smile! It could have been worst!

Un mes. Cinc minuts. Assimilar algunes coses et pot costar tant o tan poc... A vegades necessites una sola conversa. A vegades en necessites tantes com en puguis tenir. Però en general, tan sols necessites La conversa. Aquella que t'ho farà veure clar per sempre més. Però no la trobes. S'ha perdut en un immens mar de males llengües i canvis de tema espontanis. I mentrestant, tu, continues navegant a la deriva. Acompanyada per una muntanya de "i si...?" i per quès que no fan més que augmentar i, al seu torn, enfonsar una mica més la barca amb la que et mous.

Ara canvia la barca per un vagó de tren. Afegeix-hi un retràs de 25 minuts, la companyia de total desconeguts, res a fer i un vidre que no s'ha acabat d'entelar. I tu, que tan sols necessitaves un canvi de perspectiva.

And when the worrying starts to hurt
and the world feels like graves of dirt
Just close your eyes until
you can imagine this place, yeah, our secret space at will

:)

a quick glance

Si t'agrada, tira-te'l. Això podia sentir-se a la cua del lavabo de noies de la discoteca. Dues noies donaven consell a dues desconegudes com si es coneguessin de tota la vida. Que com sabia que no es coneixien? Perquè la frase anava precedida per un: Perdona, et puc donar la meva opinió? L'estat d'embriaguesa realment fa fer amics. I més, si et diuen el que vols sentir. Suposo. No sé què és el que diuen que té de dolent.

Acte seguit, la primera noia de la cua de sobte queia de cul a terra. Blau assegurat. Passa'm el rimmel. Tot i haver fet un petit crit, les que es maquillaven o rentaven les mans ni es van immutar. Estàs bé? Mig entre riures, tres noies que sortien d'un mateix lavabo la van ajudar. Bé, la primera. Les altres dues reien fins i tot després de sortir-ne.

El de verd! A la cua, una altra preguntava a un noi totalment desconegut si tenia foc. I un cigarro? Amb un moviment combinat d'espatlles -de sud a nord- i un altre de cap -d'est a oest-, li va contestar.

La dona del lavabo es passejava per allà. Posant ordre. Però elles continuaven entrant de dos en dos.

Quin espectacle. Digne de veure.

Fins i tot agradable quan la música que posen no t'agrada. Baixa al lavabo. Podràs conéixer gent. O aconseguir cigarros gratis. O relliscar i caure de cul. Diversió assegurada.

happy free cris

:)

beautiful day

"L'altre dia vaig llegir un article sobre les 'ensiamades' de Mallorca. Blablabla blablá blá". Una parella d'avis simpàtics parlaven al tren sobre el forner més famós de sa illa -o és s'illa?. Avui anava d'oient. Si més no fins que he començat a filosofar com només sé fer jo sobre les relacions humanes.

Avui és un dia d'aquells que, obres els ulls i de sobte descobreixes un nou món. Un món egoista, cruel i malalt, totalment aliè al que tu habitualment consideres com a teu.

Estic incomplint la primera de les absurdes rules que em vaig posar a l'inaugurar. Who cares. Amb els apunts a la mà, la mirada a l'horitzó i la ment a un lloc ben llunyà, en un dia de descobriments com avui no em venia de gust continuar enganyant-me a mi mateixa. Apunts a la carpeta. Full en brut. I boli en mà.

Ràbia per no ser el primer dia. Ni probablement l'últim. I és que de sobte, obres els ulls i, has tornat al teu món. IN-CRE-DI-BLE. But true. I alguna cosa em diu que no en sóc una excepció.

Diuen que depén de tu com t'afectin les coses. Que és un mateix qui ho decideix. De fet, també ho dic jo. I com tot bon predicador, no predico amb l'exemple. Si més no, en un dels dies en què redescobreixes el món que t'envolta.

I què fàcil és... tancar els ulls.

3 hores no donen per més.

Em pregunto si després de la becaina continuaré pensant el mateix.

Enjoy the rest of your day while you can

:)

don't worry be happy

Ahir la nit em venien tot de temes xulíssims sobre els que podia escriure al bloc... però ara mateix estic en blanc. Sorry about that :)

És curiós, quan t'ha de passar algo o bé et passa juntament amb altres mil coses o no et passa res. C'est la vie, que en diuen. O també llevar-se amb el peu esquerre, segons el nivell de conformisme de cadascú.

L'altre dia comentava que sóc força sinusoidal, la qual cosa no s'ha de confondre amb patir trastorns de la personalitat ni amb una persona indecisa -que també. Bé, això no. Pensant-ho bé, potser sí. A vegades. La qüestió és que si em dediqués a graficar la quantitat d'esdeveniments "importants" (també coneguts com imprevistos) que em passen durant l'any, trobaríem uns grans pics allà on també apareixerien pics per estrés. Com no. Murphy's law. Again.

I és que... vols que et passi algo "interessant" durant l'estiu? Forget about that. Llavors ja et pots relaxar ja, perquè quan vingui l'estrés se't multiplicarà per dos o per tres, en funció de la quantitat d'imprevistos dels que t'hagis de fer càrrec.

Quan et passa molt sovint, en pots arribar a ser un addicte. De manera, que sense cap motiu aparent tu mateix et creïs imprevistos (també coneguts com feina extra).

Ets dels que creu que a la seva vida mai passa res interessant? Que no fa res de profit en el seu temps lliure? Ni t'ho qüestionis! Estàs de sort. Per contra, et podries autoconvertir en un ionqui de les obligacions i responsabilitats.

:)

momento de reflexión I

I és que per enyorar, enyoraré fins i tot aquest blog segurament.

Ximpleries.

#1.- Trobar-me de nou aquelles orelles al tren, indicant retorn a la rutina.
#2.- 6 primers-retrobaments més de l'any.
#3.- Recordar records oblidats.
#4.- Prendre decisions importants en temps difícils.
#5.- Good news from Chicago.

Sovint passa que quan tornes a un lloc que abans acostumaves a freqüentar, et venen tot de records agradables i sents enyorança pels vells temps. Però en realitat, no és tot el lloc el que et transmet aquestes vibracions sinó alguns trets característics. Doncs bé, avui pensava en quins serien aquests indrets per a mi quan amb 50 anys un dia hagi de tornar a Terrassa a fer un encàrrec i per equivocació (o no) acabi al carrer Colom o per aquell carrer que acostumava a baixar cada dia des de Renfe per anar a la uni, del qual només coneixia el nom d'un dels carrers transversals... el dels petons (o del bes). De fet, es diu carrer de Sant Valentí...però segurament el recordi amb l'altre nom. És més maco, i si no hagués estat pel GMaps hagués jurat q es deia així... En fi, al que anava...Enyorar ho enyoraré tot... des dels examens de 4 hores -per continuar amb la temàtica- fins al costum més absurd. I la uni...doncs és cutre, no ens enganyarem pas. Però és la uni...

Definitivament aquest any serà un any de canvis... a millor, of course. Però no deixaran de ser canvis i, com tot, tindran els seus més i els seus menys...

:')

if anything can go wrong, it will

Acabar conversant en un bar sobre quina és la millor postura...
per dormir!

Un dels efectes secundaris.

Et poses el despertador. Avui és d'hora. Demà és un dia important. Cal dormir molt i bé.

?¿ Obres els ulls.

Goooooool!

1-0. Què bé. Fins i tot dormint saps com està anant el partit.  

Piiiiiii!!!

La trompeteta. 2-0?¿ En fi, millor que et concentris en somiar.

Bla blablá blabla! Blabla?

?¿?¿  
Si és que estàs a l'edat del pavo!

Concentra't, concentra't. No deixis que el fet de què s'entengui el que diuen et distregui. Somia. Somia. Amb què somiava jo? Ah sí. I és que quan et despertes i hi intentes tornar, sembla com si hi haguessin molt pocs punts del somni als quals et puguis agafar per poder-t'hi endinsar de nou. I sembla que se't vagin escapant per dècimes de segon. Una volta. Una altra. Infinites. La discussió continúa. De sobte totes les portes s'han posat d'acord per grinyolar al mateix temps. Les 00:10h. Tanques els ulls. Per fi han callat. Ara no sents més que el soroll infernal del Messenger. "Pobre nen, Sonotone a l'edat del pavo. Deu ser degut a la trompeteta." Ara tan sols 6 hores per dormir. 5 hores. 4 hores i mitja... Retrasses el despertador 2 hores. Demà ja no tens lloc a la biblio. I prepara u coma setanta-cinc.

 :)

in a little while

:)

Avui començo acabo el dia amb un somriure. Perquè sí. Perquè en realitat no calen motius per somriure. Bé, només un. I la majoria de cops l'oblidem. C'est la vie, mon ami!  
HIPPY MODE OFF

Moment #1.-
Que llevar-se fos la segona acció del dia. La primera, apagar l'alarma.

Moment #2.-
La bona companyia durant el dinar.

Moment #3.-
Tot i el fred, l'agradable conversa passejant la mitja hora abans de l'examen. 

Moment #4.-
Sortir i no trobar ningú.

Moment #5.-
Sentir com la calefacció del cotxe m'escalfava els peuets.

Massa coses a fer. Poc temps.  
See you in a (we'll see how) little while. 

:)

HIPPY MODE ON

paciencia piojo, que la noche es larga

Sempre la mateixa rutina. De bon matí: I avui, què hi escriuré? Bfff, quin pal. Ara posat a buscar idees. Cris! amb aquesta actitud no anirem enlloc! Bfff, i vols dir que el dia 365 de l'any encara rondaré per aquí? A mitja tarda: Encara no m'ha passat res... Ai no! Però que no hi he d'escriure coses que m'hagin passat... Bfff, doncs quina m****. Hauré de recórrer un dia més a la inspiració... A la dutxa: m****! Eixugant-me els cabells se'm deuen haver eixugat també les idees...

There are things that we do but do not mention. Un cop més, el Simple Diary ha estat revelador.

Hi ha coses durant el dia que fas per costum i ni te n'adones. No els pares cap atenció perquè no t'aporten res. Però potser la manera en com les fas és de les coses que més diuen de tu. O sigui que, oju (ull! que en diuen també) (o no) amb els observadors i detallistes!

També hi ha aquelles coses que fas durant el dia i que a l'arribar a casa no comentes. Ja sigui per por (a ser criticat) o per vegonya. Com t'ha anat el dia? Bé... Què has fet avui? Res d'especial...

En general, la gent es calla massa coses. Fa ràbia. Quan tu dones més del que reps. Però això passa en tota mena de relacions. I per molt conscient que en siguis, a vegades et pot tornar a fer ràbia. We are not perfect. I és que la perfecció és tan subjectiva... Perfecció i bellesa. Resulta interessant descobrir el que cadascú considera perfecte o bell. Pots extreure'n molta informació sobre la manera de ser de l'altre... clar que després et trobes amb aquelles intrigants excepcions en què res és vàlid... Generalitzar és lleig, en general.

:)

u coma setanta-cinc

blableblibloblu. Alguns no poden parar de repetir al seu cap una cançó. En el meu cas, a vegades es tracta de frases totalment inútils. Bé, i qui ha dit que recordar cançons sigui útil... blableblibloblú.

happy. Després de passar uns dies aïllada del món, avui he tornat a sortir a l'exterior. ueeee! Es podria dir que he redescobert el significat de socialitzar-se. ueeee! I he rigut. ueeee! I he fet coses útils. ueeee! I demà més. ueeee!

multa. "No es pot fer renovació del prèstec". 1 dia, que es convertiran en 3. Multiplicats per 2 o més. 

1 hora. Fent la croqueta al llit. Cap un costat. Un altre. Els ulls, com un mussol. 4 hores. Alarma. Agafa el portàtil, oblida't dels llibres. 1 cafè. Somriu. Riu. Treballa. 1 te amb llimona. Somriu. Riu. Treballa. 20 hores. Desperta. Per 1 euro amb 75.

Dia barat i de profit. 20 hores a canvi de 4+1. Somriure. Riure. Treballar. blableblibloblú. Guanyar-se una multa. Desvariar. Èbria en estat sobri.

:)

this is the life

YOUR WISH IS (mark one per line)

(  ) Send me a sign                 (  ) Send me a postcard 
(  ) Give me some money      (  ) Give me some love
(  ) Please shut up                 (  ) Please talk to me

Estic molt jazzera últimament. El que fa l'estudi (i el no-estudi)...

Avui no sabia què escriure. Pensava deixar-ho per demà perquè es podria dir que els meus 5 moments del dia es reduirien a aquells en els que m'he emocionat per haver fet un problema bé, he entès d'on sortia una fòrmula o m'he deprimit per no saber utilitzar la calculadora. Apart podria destacar també la fredor que sentia als peus després de caminar sota la pluja o haver rebut un e-mail no gaire simpàtic.

Però tot i així, m'he volgut donar una oportunitat i he agafat el meu Simple Diary. La veritat és que a vegades em sorpren. Pels que no sabeu què és, es tracta d'un diari per ganduls. Sí, sí, tal i com llegiu! Qui me'l va regalar devia pensar que no n'escrivia jo de diaris! I tenia raó. La veritat és que és molt pràctic. L'obres per qualsevol pàgina i t'hi trobes una sèrie de preguntes totalment sense sentit i una frase al mig que encara en té menys de sentit. Mola!

Total, que l'intentes omplir com pots, intentant fer coherent allò que des d'un bon principi no ho és, però el curiós és que quan acabes, sempre et dóna la sensació que t'ha fet reflexionar. Me n'acabo d'adonar: és el meu ajudant per determinar els meus 5 moments del dia. Potser això fins i tot podria ser un dels meus 5 moments del dia :)

Demà he de matinar, així que.. les meves respostes al meu simpàtic diari:

(x) Send me a postcard

(x) Give me some money

(x) Please shut up

Si ho llegeixes així tot seguit sona borde i tot. Però és que estem en període de crisis, vull viatjar i l'únic que puc fer és estudiar...

:)

las malas lenguas

Segon dia.

És genial haver rebut tantes respostes de la gent. Cadascuna d'elles ha estat una raó més per somriure avui -ai, què cursi que m'ha quedat això-.

Sona: Make it mine del We sing. We dance. We steal things. Curiós el nom de l'àlbum. I tan cert... sí, sí, no cal fer-se el tonto ara :)

Aquesta nit és dels Reiets. Tenen feina. No crec que els doni temps a passar per casa meva, però jo ja els he dit que tranquils, que no cal que s'afanyin que encara em desvetllaran i perdré la soneta. I demà s'ha d'estudiar en sèrio. Sí, sempre em decideixo a posar-m'hi de veritat quan biblioteques i sales d'estudi volen tancar. Llavors ho intento a casa i clar, no acaba de funcionar del tot.

Quin trauma això dels Reis. Descobrir que no venen d'Orient, vaja. Jo és que ja des de petita m'assabentava tard de les coses. Empanada de la vida. I clar, un dia vas al cole i a l'hora del pati notes que la gent està alterada. Algú s'ha assabentat d'algo! I com a nena que ets, vols assabentar-te'n tu també. Que les noies més espavilades de la classe van dient que han vist els Reis, i que no fan la pinta que ens pensàvem. No pot ser, vols dir? I tu que no podies dormir.

Bé, com no estic gaire  més inspirada avui -juas, què has fet Cris? t'has sentenciat!-, acabaré amb els meus 5 moments del dia. I aniré a dormir. Sí, sí, a dormir. La veritat és que, tot i els anys, encara no he sentit la necessitat d'anar a veure quina pinta fan. Cadascú vesteix com vol escolta, segur que és més còmode voltar en pijama o xandall que no pas amb tanta ornamenta a sobre que deuen acabar el doble de cansats.

  1. Descobrir que una gairebé desconeguda sap que Creer es crear.

  2. Rebre un e-mail encoratjador.

  3. Rebre notícies des del Yemen.

  4. La naturalitat d'aquella dona passejant-se pels vestuaris.

  5. La meva cara vermellosa després d'spinning.

Arrivederci! :)

rules

Coincidint amb el primer dilluns de l'any (estrictament no és el primer dia... però em perdono per ser jo) començo aquest blog. Bé, la primera frase ja està dita. Típica, sí. Què hi farem, no em demaneu més originalitat a aquestes hores :)

Una cara somrient sempre ho arregla tot. O ho intenta arreglar. Even if you don't mean it, if you include a happy face in your writing you might make someone smile. Maybe you won't. Ok, who cares :)

Well, this is me. Is it me? Not sure what I'll be writing in this new -maybe old and forgotten in a few days or weeks- blog but I won't plan it. That's something I know for sure. I won't think in advance any writing before I stop and stare at this partially white screen. I promise.

Decisió estúpida? Sí. Em complicarà la vida de mala manera? Sí. Això vol dir que si em passa alguna cosa interessant durant el dia no podré escriuré aquí sobre allò. Hauré d'escriure sobre banalitats. Bé, millor serà que en diguem d'una altra manera... aspectesenelsquenot'hasfixatduranteldia però que t'han aportat alguna cosa sense adonar-te'n.

Diuen que va bé. Que és bo que al final del dia un es dediqui unes hores a un mateix i hi pensi. Com qualsevol groc que escriu 5 coses que l'han fet feliç durant el dia i 5 preguntes que ha fet i a qui, intentaré col·lecionar els 5 moments del dia que m'han cridat l'atenció.

I com acabar les entrades? Els comiats mai m'han agradat. No estan fets per mi. Hi ha dos tipus de comiats per mi. Aquells del dia a dia en els que acostumo a dir un simple "adéu" perquè sé que el dia següent tornaré a veure aquella persona, i aquells comiats en què l'adéu el dic amb la mà, i a gent que sé que no veuré en un temps. En realitat, fer una cosa o una altra no és algo que planegi sinó que suposo que em surt de dins... Bé, com que en aquest cas no es donarà la segona situació ja que espero escriure mitjanament sovint aquí (seria lleig dir que no ho faré, no?), i aquest sembla (és!!) un tema complicat per a mi, ho deixaré per un altre dia...

Adéu! :)