quan 1, u, T

hi ha dies en què no fas res especial però es converteix en un dels més espacialsespecials. i és que a vegades tot surt bé, les coses rutllen, la situació flueix. converses, t'informes, informes, penses, parles i te n'adones... 

fins ara era un camí a seguir. te n'adones de tot. de tots els petits detalls, totes les petites accions, petits articles que havies llegit, notícies, webs,... tot t'hi ha estat portant tot aquest temps. i ho ignoraves. però en una conversa, te n'has adonat. 

a vegades estem tan capficats, tenim tan poc temps per dedicar-nos que ignorem aquelles petites coses que fem pel simple plaer de fer-les, allò que escoltes, veus i penses... tot allò que eren només accions, ara veus que són alguna cosa més. que volien dir alguna cosa més. que ets d'una determinada manera. que hi encaixes... 

deu haver estat el ceylan.

keep on rockin' in the free world

:)

loud&clear

que ho faràs. que ho vols. però no pots. que reps i reps, però no en dones. frases de dues, tres paraules. intentant evitar l'inevitable. allò que es preveu. que es pot veure d'una hora lluny. 

que algú altre no tindria aquesta santa paciència. que esperar està bé però potser no tant. que somiar i crear-se fantasies a la ment ajuda a desenvolupar la creativitat i imaginació. que sí. que no et dic que no. però que aquesta perdiu vomitarà com no la deixis de marejar.

say it right here. 

right now. 

loud and clear. 

please.

:)

la fase

negació.

No. No et trobo a faltar. No. No penso en tu cada cinc minuts. No. Li podria parlar tant de tu com d'algú altre. No. No ha canviat l'estil de música que escolto, a mi sempre m'han agradat les pasteloses. No. No estic donant voltes al llit pensant en com podria haver evitat aquella situació. No. No he parat en aquell carrer a contemplar la teva façana, simplement em començo a interessar per l'arquitectura. No. Si el que faig té alguna relació amb alguna de les nostres converses és pura casualitat. No. Que al notar la teva fragància al tren em giri no és perquè esperi veure-t'hi. No. Ni se t'acudeixi pensar-ho... a mi aquesta mena de coses no em passen.

you'll be saying no, no, no, no, no...

when it's really yeah, yeah, yeah, yeah, yeah...

:)

viva la vida?

parles de dies de pluja. de peus i sabates molles... i es converteix en realitat. rain on me total. no sé de què em queixo... si ho demanava a cristcrits! avui parlaré de PFCs que s'acaben. a veure què. 

      

Estimat amic/ga,

          Estem en temps de crisi. Crisi econòmica però també existencial. Quan et falta d'alguna cosa... a vegades, en una visió més general, t'ho comences a plantejar absofuckinglutely tot. 

          Venen de la mà de transicions... bones o dolentes, però sovint incertes. De la mà de qüestionaris que envaeixen el teu dia a dia... "Estaré fent el correcte?"; "Realment vull això?"; "Sempre em quedarà aquell gusanillo..."; de la mà d'un sentiment de por a fer les coses (PFCs). en resum, un gran "i si...?" que no et deixa viure. s'apodera de tu. del teu ésser més profund. les teves converses passen a estar focalitzades en allò. la resta del món no importa. tu, i tu, i tu, i tu... 

          Al contrari del que pugui semblar, avui em mostro partidària de l'egocentrisme. sí. perquè cal pensar en un mateix de tant en tant. perquè les decisions importants a la vida realment ho són. i necessiten el seu temps. temps de transició. temps de crisi existencial i potser, també econòmica.

          Amic/ga, és temps de pensar una mica en un mateix. Mirar en el fons del teu ésser i veure què necessita realment aquella personeta dins teu que tot el que vol a la vida és ser feliç... fàcil és deixar-se endur per la corrent de gent que t'envolta i empaita de tant en tant... difícil és posar-se a caminar contracorrent. ¿y tú de quién eres?

          Atentament,

          aquella personeta...

:)

if anything can go wrong, it will

Acabar conversant en un bar sobre quina és la millor postura...
per dormir!

Un dels efectes secundaris.

Et poses el despertador. Avui és d'hora. Demà és un dia important. Cal dormir molt i bé.

?¿ Obres els ulls.

Goooooool!

1-0. Què bé. Fins i tot dormint saps com està anant el partit.  

Piiiiiii!!!

La trompeteta. 2-0?¿ En fi, millor que et concentris en somiar.

Bla blablá blabla! Blabla?

?¿?¿  
Si és que estàs a l'edat del pavo!

Concentra't, concentra't. No deixis que el fet de què s'entengui el que diuen et distregui. Somia. Somia. Amb què somiava jo? Ah sí. I és que quan et despertes i hi intentes tornar, sembla com si hi haguessin molt pocs punts del somni als quals et puguis agafar per poder-t'hi endinsar de nou. I sembla que se't vagin escapant per dècimes de segon. Una volta. Una altra. Infinites. La discussió continúa. De sobte totes les portes s'han posat d'acord per grinyolar al mateix temps. Les 00:10h. Tanques els ulls. Per fi han callat. Ara no sents més que el soroll infernal del Messenger. "Pobre nen, Sonotone a l'edat del pavo. Deu ser degut a la trompeteta." Ara tan sols 6 hores per dormir. 5 hores. 4 hores i mitja... Retrasses el despertador 2 hores. Demà ja no tens lloc a la biblio. I prepara u coma setanta-cinc.

 :)

this is the life

YOUR WISH IS (mark one per line)

(  ) Send me a sign                 (  ) Send me a postcard 
(  ) Give me some money      (  ) Give me some love
(  ) Please shut up                 (  ) Please talk to me

Estic molt jazzera últimament. El que fa l'estudi (i el no-estudi)...

Avui no sabia què escriure. Pensava deixar-ho per demà perquè es podria dir que els meus 5 moments del dia es reduirien a aquells en els que m'he emocionat per haver fet un problema bé, he entès d'on sortia una fòrmula o m'he deprimit per no saber utilitzar la calculadora. Apart podria destacar també la fredor que sentia als peus després de caminar sota la pluja o haver rebut un e-mail no gaire simpàtic.

Però tot i així, m'he volgut donar una oportunitat i he agafat el meu Simple Diary. La veritat és que a vegades em sorpren. Pels que no sabeu què és, es tracta d'un diari per ganduls. Sí, sí, tal i com llegiu! Qui me'l va regalar devia pensar que no n'escrivia jo de diaris! I tenia raó. La veritat és que és molt pràctic. L'obres per qualsevol pàgina i t'hi trobes una sèrie de preguntes totalment sense sentit i una frase al mig que encara en té menys de sentit. Mola!

Total, que l'intentes omplir com pots, intentant fer coherent allò que des d'un bon principi no ho és, però el curiós és que quan acabes, sempre et dóna la sensació que t'ha fet reflexionar. Me n'acabo d'adonar: és el meu ajudant per determinar els meus 5 moments del dia. Potser això fins i tot podria ser un dels meus 5 moments del dia :)

Demà he de matinar, així que.. les meves respostes al meu simpàtic diari:

(x) Send me a postcard

(x) Give me some money

(x) Please shut up

Si ho llegeixes així tot seguit sona borde i tot. Però és que estem en període de crisis, vull viatjar i l'únic que puc fer és estudiar...

:)