creativi...què?

any nou. propòsits nous. hàbits nous. típic tòpic tàpic tèpic túpic. però aquest any sí. yes, we can.

avui m'han dit que fos creativa. que, de fet, ja ho era. i jo que m'ho qüestionava! 

doncs sí. que ho sóc. però que m'ho cregui. que comenci per això. que m'autoconegui, m'automotivi, pensi lògica i lateralment, que sigui curiosa,... que quan torni a casa agafi camins diferents si puc. i així ho he fet.

a mode d'il·luminació sobtada a l'autobús m'he aixecat a corre-cuita per baixar una parada abans de la que em tocava. he tornat a passar per aquell carrer que acostumava a freqüentar de l'autoescola a casa. ja han acabat aquests pisos! i això altre? sí que està nou, no?

també m'han dit que faci fotos. una cada dia a poder ser. i que les pengi. sí, és clar, com si tingués tot el temps del món jo... vaja, doncs una mica sí. i de fer fotos estúpides doncs també crec que en sé. ho provaré.

que sigui curiosa. que faci i desfaci. que em fixi en els detalls. que escrigui... vet aquí jo mateixa, escrivint per no perdre hàbits creatius. no fos cas que se m'acudís pensar que no ho sóc pas!

:)

NY's day

Les 12:01 del matí. El tren surt com si d'un dia normal es tractés. Bé, és un dissabte normal excepte pel fet que Barcelona no sembla ella. Els carrers van plens de gent de mitjana edat que passegen tranquil·lament. Ni rastre de joventut. Et podries considerar jove però curiosament no ho fas. Et tractes com si fossis una observadora externa. Deuen ser els 23, que pesen. 

Tot i haver dormit només 2 hores camines més ràpid de l'habitual. Deuen ser les ganes d'arribar. Ritme constant marcat pel contacte de les teves botes amb el terra. Trams de carrer buits. Amb les presses no has recordat posar-te les lents de contacte. Saps que si no vols tenir mal de cap no hauries de mirar gaire lluny. 

Gent que s'apropa de tant en tant en sentit contrari. Feliz año, guapísima. Trams de carrer buits. De sobte, una cua de cotxes ?¿ Segueixen un cotxe funerari. En el primer dia de l'any. Un dia més de l'any.

Nothing changes on New Year's Day.

:)

loud&clear

que ho faràs. que ho vols. però no pots. que reps i reps, però no en dones. frases de dues, tres paraules. intentant evitar l'inevitable. allò que es preveu. que es pot veure d'una hora lluny. 

que algú altre no tindria aquesta santa paciència. que esperar està bé però potser no tant. que somiar i crear-se fantasies a la ment ajuda a desenvolupar la creativitat i imaginació. que sí. que no et dic que no. però que aquesta perdiu vomitarà com no la deixis de marejar.

say it right here. 

right now. 

loud and clear. 

please.

:)

per què?

Pregunta que busca inevitablement una resposta que, en la majoria dels casos, és desitjable sigui certa i veritable como la vida misma.

Però per què? ho preguntes? Estàs preparat per sentir-ne la resposta?

Aparentment només hi ha dues respostes possibles:

a) la que vols sentir,

b) la que no vols sentir.

I punt.
I ara et pregunto jo:

- és a) veritablement el que vols sentir?

- considerant afirmativa la resposta a la pregunta anterior, en què et beneficiarà a tu o a la relació amb l'altra persona o amb tercers? quin profit en treuràs d'aquella informació per molt dur que pugui ser rebre-la? en altres paraules, ets pràctic? optimista? per què no ser-ho?

:)

waking up

Les sis i cinquanta-cinc. mires el rellotge de nou. i cinquanta-cinc. maleïda mania d'arribar sempre abanspuntual als llocs. 

Et poses a mirar aparadors. en tres minuts ja te'ls has mirat tots. i encara te'n queden dos. la teva mirada busca entre la gentada el seu rostre o, en el seu defecte, algun que s'hi assembli. maleïda mania de ser el primer en identificar l'altre. 

T'hi esforces però res. mires el rellotge. i cinc. com no. si és que en aquest país ningú és puntual! fixes la mirada a un lloc mentre penses en allò que has volgut evitar fins ara: com anirà? 

Hola? reconnectes. us dirigiu cap el bosc. converses fredes. holes, què tals, molt bés. passen els segons, minuts i dues hores. i res. que no. que tot igual. t'ha donat temps a recordar allò que t'agradava, el que no i també el que abans no però ara sí. 

Te n'adones. quant trigarà? aquest és un conte el final del qual es va escriure ja fa temps però que es conserva en un paper -probablement ara groguenc- al fons d'una calaixera de l'armari de l'oblit, aquell que de tant en tant ens atrevim a obrir. 

:)

de-focus

Totalment prohibit.

És curiós com, sovint, passem per alt alguns aspectes de les nostres vides en el dia a dia. És curiós com no ens adonem que allò que passem per alt podria canviar-nos la vida si hi donessim un enfoc diferent o si, simplement, hi paréssim alguna atenció. A vegades, estem tan concentrats en aconseguir certa cosa que deixem de veure tot el que passa al nostre voltant. Estem tan convençuts de què una cosa és d'una determinada manera, de què les coses són així perquè sí, de què és impossible que es tracti d'una altra cosa,... que passem per alt llocs, situacions, persones, mirades, accions, converses... però digues, realment val la pena?

:)

mysterious ways

Hauria d'estar prohibit. Hauria d'estar prohibit imaginar coses que t'il·lusionin. Que et facin sentir bé. Desitjar-les. Coses que tan sols en pensar-hi creus que serien el millor que et podria passar. Hauria d'estar prohibit dir segons què. Hauria d'estar prohibit escoltar segons què. Hauria d'estar prohibit que es repetís deu cops cada dia dins la teva ment. Hauria d'estar prohibida la no-honestedat. El no dir per no voler fer mal. El fer mal per por a dir. Hauria d'estar prohibit trobar a faltar una cosa que mai vas arribar a tenir...

:)

to be continued

pero segundas partes nunca fueron buenas. o sí?

hey soul sister

Canvis radicals. Canvis i més canvis. No només de temperatures sinó també d'ambients i no-ambients, canvis de persones,... Pensem-hi!

- 1 persona que ha passat a significar molt en poc temps: _________

- 1 persona que ha passat a significar res en molt temps: _________

- 1 persona que mai significarà res: _________

- 1 persona que, inevitablement, sempre significarà alguna cosa: _________

Bé, de fet, pensem només en la última: 1 persona -entre d'altres- en qui penses i sents que, si alguna cosa li passés, una GRAN part de tu moriria... No vols ni imaginar-te el patiment que sentiries perquè només el pensar-hi ja et comença a cremar per dins... Notes com una part de tu podria començar a enfonsar-se ara mateix, aquí mateix, si fos el cas... Notes com un sentiment de profunda tristesa tan enormement gran podria començar a envair tot el teu ésser... en un instant tan infinitament petit que, tot allò que poguessis haver viscut fins aquell moment no tindria cap mena d'importància, i tot allò que pogués estar per venir no tindria el més mínim sentit ja per a tu.

:)