10 minuts. Veus el tren parat. M'està esperant? Corre, no fos cas. Escales. Targeta. Escales. 20minuts. Plaça Espanya. Transbord verd. 2:23minuts. 15minuts. Escales mecàniques. Plovisqueja. El so d'una trompeta que t'acompanya pel carrer d'Astúries. Gent que camina en la teva mateixa direcció. Per fi, el Verdi. Olor a crêpes de xocolata. Gent que s'acumula al vestíbul del cinema. Motos en fila índia al llarg del carrer. Gent que passeja. miniBotigues estretes però allargades de tots colors. Terra empedrat i relliscós per la pluja. Arribes a una plaça. Hi ha una estelada. Quina és? Continues caminant mentre mires el seu nom: Plaça de la Revolució de 1868. Ah, sí...no ho recordava. Continues baixant. Cada cop hi ha menys gent pels carrerons. El carrer Verdi ja s'ha acabat fa estona i el carrer Terol no dóna senyals de vida. Et decideixes a trucar: Ehm... on deies que era? "Si has passat una plaça i un mercat... torna a pujar!" Ups!
Tot té un motiu. Haver-te quedat empanada mirant el nom d'una plaça... el meu.
Redescobrir Gràcia en menys de 10minuts i sentir que la trobaves a faltar... Els minuts més valuosos delllarg viatge!
Redescobrir Gràcia en menys de 10minuts i sentir que la trobaves a faltar... Els minuts més valuosos del
My momma always said, "Life is like a box of chocolates. You never know what you're gonna get."
Life's an Impro Show.
Life's an Impro Show.
:)
Ohh Gràcia! Com certa persona i jo diem, tots els camins porten a Gràcia!
ResponElimina