1 mes i 2 setmanes. I mitja. Per què no esperar 1 setmana i mitja més? Perquè jo sóc així.
Realment avui dia si no fas coses coherents, si les teves accions no s'ajusten a les habituals,... ets raro. Peculiar. Però en un sentit negatiu, almenys per la majoria. Sembla com si l'afany per descobrir el motiu, la raó de tot... ens envaís. Esperit científic everywhere. A vegades però un actúa per instints, guiat per allò que sent... no té raó de ser... però hi és. I ho fas. I quasi tothom et pren per boig.
Incompresos del món, he arribat! Jo us entenc...
quasi se m'oblida:
:)
Bueno... això no és ben bé així... només has de relacionar-te amb gent de lletres... i problema solucionat
ResponEliminaem dec haver equivocat de carrera... :P
ResponEliminawelcome back!!! aquesta vegada discrepo sobre el que dius... (cosa rara)
ResponEliminaLa majoria de gent amb la que parlo s'alegra de tenir amics o companys que facin coses diferents... El que passa es que com es (o ets) diferent, doncs la gent es para a apreciar-ho i no passa de llarg com amb la majoria de coses.
Ser diferent és bo!!
és bo discrepar... :)
ResponElimina