Missy

Després de gairebé tres setmanes per la capi ja comences a tenir dubtes existencials. Més. 

Analitzes la teva adaptació:

*Ja et coneixes el nom de les parades de metro entre la feina i casa. I de casa a la feina també.
 *Li dius casa.
 *Deixes de gairebé-passar-te la teva parada i coneixes el camí més ràpid per sortir a la superfície.
 *Les cares de la gent et semblen normals (tot i que en el fons saps que són producte típic de Mandrilàndia).
 *Et deixa de sorprendre veure samarretes del Barça a les botigues de souvenirs.
 *Saps què és una sidreria i que no només hi serveixen sidra.
 *Vas 3/4 d'hora abans a comprar les entrades del cinema o, a falta de temps, per internet.
 *Enyores els 8 coma 25€ de la t10 que ara són 9 amb 30 i sense renfoide.
 *Controles les dates de caducitat dels productes de la nevera.
 *Els teus sopars són principalment amanides.  
 *Hasta luego ja forma part del teu vocabulari habitual.
 *Comences a adoptar la forma còmoda, fácil y para toda la familia TaLuego.
 *El 20% dels teus mercis els has substituït per un simple i sosu gracias.
 *Has començat a vocalitzar.
 *Acostumada al castellà correcte fins i tot escrius al bloc les majúscules quan toquen...

Et preguntes si la teva evolució ha estat exponencial o què. Llavors és quan tornes un cap de setmana a Barcelona. Visites el barri gòtic i veus que no. Que allò no ho tens. Et sorprèn adonar-te que ho havies mig oblidat. I la seva mítica diversitat. Però no. No pots comparar. Les comparacions són odioses. Fer-ho no et serveix de res. Encara et queda molt per descobrir. Allò que farà que t'hi sentis bé. Que et permeti fer-te la ciutat teva. A la teva mida. Tal i com tu la necessites. És com l'habitació que has de decorar però que necessites temps tant per pensar-hi com per fer-ho... Només cal donar-li una mica més de temps.

:)