"...por tu sonrisa"

és curiós quan observem algú des de la distància repetits cops i de seguida la nostra ment ja associa una manera de ser a aquella persona... és curiós com, quan per fi hi tens una conversa, t'adones que havia coses en les que no havies pensat. no se t'hagués acudit que era de les que se'n van per les branques, saltant d'arbre en arbre, tenint aventures increïbles en boscos de països llunyans i plens de nans, travessant parcs i muntanyes... per després tornar finalment al punt de partida. no se t'hagués acudit que era de les que es posen vermelles al riure. no haguessis pensat que és de les problemàtiques. i d'aquelles amb les que no tens res de què parlar. en canvi, hi ha altres persones que et sorprenen. no et susciten un interès instantani però potser en qüestió de segons passa alguna cosa que determina la teva visió cap a elles de per vida.

que et donin les gràcies pel teu somriure.

són probablement les gràcies més originals que hagi sentit mai dir-se entre totals desconeguts. unes gràcies que provoquen més somriures inevitables. de positivisme. de les que et tornen la fe en les relacions humanes.

diuen que has de somriure, que mai saps qui es pot estar enamorant de tu... però per què no un: somriu sempre que puguis perquè tots els somriures, si sincers, són contagiosos?

...not to mention your beautiful smile

:)