juguem?

Sentir el pes que recau sobre tu. Aquell pes que havies deixat enrere i que tornaves a recordar. Ara. Aquest instant en què comences a tornar-te a sentir minúsculament infinitessimal al seu costat. Completament nu davant de tanta gent... i en especial, davant seu. De sobte, tot el que has aconseguit durant tot aquest temps... es va esvaint. Veus com comença a caure a terra just al teu davant.  

És allunyar-te'n i sentir-te de nou tú mateix. Te n'adones de què es tracta d'un ésser que, a l'apropar-se, s'alimenta de tu, consumint tota l'energia que irradies. És llavors quan t'adones de què es tracta d'un fantasma del teu passat que ha tornat per espantar-te i reduir-te a allò que creu que ets. 

Aquest llarg camí però, que t'ha dut fins aquí, saps que no ho ha fet en va sinó que la seva intenció és avaluar si realment has après alguna cosa o si, per contra, encara et queda alguna pedra amb la qual ensopegar. És la teva tasca doncs decidir si deixes que ho trepitgi i us deixi enrere, tant a tu com a tot allò que amb tanta cura no t'havies ni adonat que havies creat. 

Són aquells petits jocs als quals li agrada jugar a la Vida.

i és que, al cap i a la fi, ets només tú qui pot donar equilibri a allò que estimes

:)