viva la vida?

parles de dies de pluja. de peus i sabates molles... i es converteix en realitat. rain on me total. no sé de què em queixo... si ho demanava a cristcrits! avui parlaré de PFCs que s'acaben. a veure què. 

      

Estimat amic/ga,

          Estem en temps de crisi. Crisi econòmica però també existencial. Quan et falta d'alguna cosa... a vegades, en una visió més general, t'ho comences a plantejar absofuckinglutely tot. 

          Venen de la mà de transicions... bones o dolentes, però sovint incertes. De la mà de qüestionaris que envaeixen el teu dia a dia... "Estaré fent el correcte?"; "Realment vull això?"; "Sempre em quedarà aquell gusanillo..."; de la mà d'un sentiment de por a fer les coses (PFCs). en resum, un gran "i si...?" que no et deixa viure. s'apodera de tu. del teu ésser més profund. les teves converses passen a estar focalitzades en allò. la resta del món no importa. tu, i tu, i tu, i tu... 

          Al contrari del que pugui semblar, avui em mostro partidària de l'egocentrisme. sí. perquè cal pensar en un mateix de tant en tant. perquè les decisions importants a la vida realment ho són. i necessiten el seu temps. temps de transició. temps de crisi existencial i potser, també econòmica.

          Amic/ga, és temps de pensar una mica en un mateix. Mirar en el fons del teu ésser i veure què necessita realment aquella personeta dins teu que tot el que vol a la vida és ser feliç... fàcil és deixar-se endur per la corrent de gent que t'envolta i empaita de tant en tant... difícil és posar-se a caminar contracorrent. ¿y tú de quién eres?

          Atentament,

          aquella personeta...

:)