loud&clear

que ho faràs. que ho vols. però no pots. que reps i reps, però no en dones. frases de dues, tres paraules. intentant evitar l'inevitable. allò que es preveu. que es pot veure d'una hora lluny. 

que algú altre no tindria aquesta santa paciència. que esperar està bé però potser no tant. que somiar i crear-se fantasies a la ment ajuda a desenvolupar la creativitat i imaginació. que sí. que no et dic que no. però que aquesta perdiu vomitarà com no la deixis de marejar.

say it right here. 

right now. 

loud and clear. 

please.

:)

per què?

Pregunta que busca inevitablement una resposta que, en la majoria dels casos, és desitjable sigui certa i veritable como la vida misma.

Però per què? ho preguntes? Estàs preparat per sentir-ne la resposta?

Aparentment només hi ha dues respostes possibles:

a) la que vols sentir,

b) la que no vols sentir.

I punt.
I ara et pregunto jo:

- és a) veritablement el que vols sentir?

- considerant afirmativa la resposta a la pregunta anterior, en què et beneficiarà a tu o a la relació amb l'altra persona o amb tercers? quin profit en treuràs d'aquella informació per molt dur que pugui ser rebre-la? en altres paraules, ets pràctic? optimista? per què no ser-ho?

:)

waking up

Les sis i cinquanta-cinc. mires el rellotge de nou. i cinquanta-cinc. maleïda mania d'arribar sempre abanspuntual als llocs. 

Et poses a mirar aparadors. en tres minuts ja te'ls has mirat tots. i encara te'n queden dos. la teva mirada busca entre la gentada el seu rostre o, en el seu defecte, algun que s'hi assembli. maleïda mania de ser el primer en identificar l'altre. 

T'hi esforces però res. mires el rellotge. i cinc. com no. si és que en aquest país ningú és puntual! fixes la mirada a un lloc mentre penses en allò que has volgut evitar fins ara: com anirà? 

Hola? reconnectes. us dirigiu cap el bosc. converses fredes. holes, què tals, molt bés. passen els segons, minuts i dues hores. i res. que no. que tot igual. t'ha donat temps a recordar allò que t'agradava, el que no i també el que abans no però ara sí. 

Te n'adones. quant trigarà? aquest és un conte el final del qual es va escriure ja fa temps però que es conserva en un paper -probablement ara groguenc- al fons d'una calaixera de l'armari de l'oblit, aquell que de tant en tant ens atrevim a obrir. 

:)

de-focus

Totalment prohibit.

És curiós com, sovint, passem per alt alguns aspectes de les nostres vides en el dia a dia. És curiós com no ens adonem que allò que passem per alt podria canviar-nos la vida si hi donessim un enfoc diferent o si, simplement, hi paréssim alguna atenció. A vegades, estem tan concentrats en aconseguir certa cosa que deixem de veure tot el que passa al nostre voltant. Estem tan convençuts de què una cosa és d'una determinada manera, de què les coses són així perquè sí, de què és impossible que es tracti d'una altra cosa,... que passem per alt llocs, situacions, persones, mirades, accions, converses... però digues, realment val la pena?

:)

mysterious ways

Hauria d'estar prohibit. Hauria d'estar prohibit imaginar coses que t'il·lusionin. Que et facin sentir bé. Desitjar-les. Coses que tan sols en pensar-hi creus que serien el millor que et podria passar. Hauria d'estar prohibit dir segons què. Hauria d'estar prohibit escoltar segons què. Hauria d'estar prohibit que es repetís deu cops cada dia dins la teva ment. Hauria d'estar prohibida la no-honestedat. El no dir per no voler fer mal. El fer mal per por a dir. Hauria d'estar prohibit trobar a faltar una cosa que mai vas arribar a tenir...

:)

to be continued

pero segundas partes nunca fueron buenas. o sí?

hey soul sister

Canvis radicals. Canvis i més canvis. No només de temperatures sinó també d'ambients i no-ambients, canvis de persones,... Pensem-hi!

- 1 persona que ha passat a significar molt en poc temps: _________

- 1 persona que ha passat a significar res en molt temps: _________

- 1 persona que mai significarà res: _________

- 1 persona que, inevitablement, sempre significarà alguna cosa: _________

Bé, de fet, pensem només en la última: 1 persona -entre d'altres- en qui penses i sents que, si alguna cosa li passés, una GRAN part de tu moriria... No vols ni imaginar-te el patiment que sentiries perquè només el pensar-hi ja et comença a cremar per dins... Notes com una part de tu podria començar a enfonsar-se ara mateix, aquí mateix, si fos el cas... Notes com un sentiment de profunda tristesa tan enormement gran podria començar a envair tot el teu ésser... en un instant tan infinitament petit que, tot allò que poguessis haver viscut fins aquell moment no tindria cap mena d'importància, i tot allò que pogués estar per venir no tindria el més mínim sentit ja per a tu.

:)

miss her

a ell sempre li havia sonat estrany. no ho podia comprendre. tothom tenia la iaia més perfecta del món. curiós. ell sabia que tenia la mama més perfecta del món però de la iaia no en sabia gairebé res. quatre coses que li havien explicat quan ja tenia suficient ús de la raó. la iaia t'estimava molt, no paraven de dir-li. però ell, per més que ho intentava, no recordava res. no la recordava. 

notava que realment s'estava perdent alguna cosa. alguna cosa que la majoria estava tenint i que ell mai tindria l'oportunitat d'experimentar. en un món revolucionat per l'estrés i el work-alcoholisme, en una societat cada cop més dominada pel consumisme i la pèrdua de valors, va créixer sense rebre les dosis de carinyo estàndar que li pertoquen a algú com ell. 

va ser així com, quan a un company se li va morir l'àvia, no sabia com reaccionar. què dir. què fer. no sabia quin dolor estava experimentant l'altra persona i, per tant, li va ser força difícil el transmetre-li aquella empatia que sempre l'havia caracteritzat. podia fer-se'n una idea, però mai ho sabria del cert...

desitjava poder tornar enrera en el temps, tornar als quatre anys... quan ella encara hi era. abraçar-la i gaudir de la seva companyia mentre pogués... i que el seu record es quedés per sempre més a la seva memòria. però no... 

de sobte, se li va ocórrer que potser el dolor que ell ara estava patint era el que la resta del món experimentava algun cop a la seva vida... de sobte, va començar a sentir-se normal. va entendre que ell també la trobava a faltar... a la seva manera.

:)

g)

A vegades les coses no arriben quan un més ho desitja.
Hi ha moments en què tot és perfecte. Tot és perfecte perquè passi. I esperes.... I esperes.... I res.
Hi ha moments en què desitges tant que passi, que acabes odiant-ho només d'haver-hi pensat tant. L'acabes odiant tant que desitges que, si no ha passat, no passi ja mai...
Que, si per algun cop de sort, es donés el cas... rabiaries infinit. 

Per què? Doncs...

          a) ...perquè ara no et va gens bé,
          b) ...perquè ara ja no en tens ganes,
          c) ...perquè t'importa una M que ara sí... doncs ara tu no!
          d) ...perquè REALMENT no en tens ganes,
          e) ...perquè ara no estàs bé, no... estàs millor que abans!
          f) ...perquè... ja no cal, de veritat.
          g) Totes les anteriors són correctes.

:)