Missy

Després de gairebé tres setmanes per la capi ja comences a tenir dubtes existencials. Més. 

Analitzes la teva adaptació:

*Ja et coneixes el nom de les parades de metro entre la feina i casa. I de casa a la feina també.
 *Li dius casa.
 *Deixes de gairebé-passar-te la teva parada i coneixes el camí més ràpid per sortir a la superfície.
 *Les cares de la gent et semblen normals (tot i que en el fons saps que són producte típic de Mandrilàndia).
 *Et deixa de sorprendre veure samarretes del Barça a les botigues de souvenirs.
 *Saps què és una sidreria i que no només hi serveixen sidra.
 *Vas 3/4 d'hora abans a comprar les entrades del cinema o, a falta de temps, per internet.
 *Enyores els 8 coma 25€ de la t10 que ara són 9 amb 30 i sense renfoide.
 *Controles les dates de caducitat dels productes de la nevera.
 *Els teus sopars són principalment amanides.  
 *Hasta luego ja forma part del teu vocabulari habitual.
 *Comences a adoptar la forma còmoda, fácil y para toda la familia TaLuego.
 *El 20% dels teus mercis els has substituït per un simple i sosu gracias.
 *Has començat a vocalitzar.
 *Acostumada al castellà correcte fins i tot escrius al bloc les majúscules quan toquen...

Et preguntes si la teva evolució ha estat exponencial o què. Llavors és quan tornes un cap de setmana a Barcelona. Visites el barri gòtic i veus que no. Que allò no ho tens. Et sorprèn adonar-te que ho havies mig oblidat. I la seva mítica diversitat. Però no. No pots comparar. Les comparacions són odioses. Fer-ho no et serveix de res. Encara et queda molt per descobrir. Allò que farà que t'hi sentis bé. Que et permeti fer-te la ciutat teva. A la teva mida. Tal i com tu la necessites. És com l'habitació que has de decorar però que necessites temps tant per pensar-hi com per fer-ho... Només cal donar-li una mica més de temps.

:)

identity

podria començar-ne un de nou. nou any. nova ciutat. nova vida. nou blog? però no trobaria cap millor nom que posar-li que el que ja té. starting the beginning of something different.

realment ho és, different, Mandrilàndia. però no només ho és la ciutat sinó tb jo mateixa. de sobte és com si et descobrissis una miqueta més. descobreixes allò, aquells pensaments, maneres de ser i de fer, que no sabies que eren tan teves. és sorprenent, però gratificant alhora. no només descobreixes una ciutat, les seves característiques, la seva gent, els seus racons... sinó que et descobreixes a tu en unes altres circumstàncies.

com tot procés, el meu d'adaptació està tenint les seves fases, cadascuna amb les seves respectives sensacions. les primeres impressions o pensaments:

- com es nota que són d'aquí. en el sentit més superficial de la frase. hi ha cares que corresponen a llocs determinats, oi? rossets del nord i morenus del sud. toma tópico! doncs els mandrils semblen de Mandrilàndia. tú els mires i és que ho saps. com a mínim no serien del nord-est. això segur!

- la gent aquí no és feliç. t'hi fixes i ningú somriu al metro. ni pel carrer. ai, mira, aquell! no, és guiri. ningú. analitzant aquest pensament trobo que segurament és una necessitat que sento de descobrir JA si hi seré jo feliç... fixant-me en si ho són o no els altres. però no hi aprofundirem més per avui.

- al nord-est hi ha un estrés del copón. i com a nord-estenca que ets, doncs duus l'estrés amb tu allà on vagis. la gent camina lenta o m'ho sembla? no fan les dues files a les escales mecàniques! vull passar! gràcies.

- existeix gent jove a Mandrilàndia. era algo que em començava a preocupar. em sentia rara. per sort, està solucionat. 

- no ho noten. no sóc d'aquí i no ho noten. però tú en canvi notes tant que no ets d'aquí. interesting.

- ya verás, ¡si es que te vas a hacer madrileña! doncs com m'has amenaçat d'aquesta manera no et llogo l'habitació, ¡mira tú por dónde! un dia i mig i ja puc donar indicacions sobre on és el metro. m'hi estaré convertint? quant hi duraré?

 

un dia i mig i he viscut tant... molt enriquidor tot plegat. i que continuï així. continuarem aprenent. sobre aquesta nova ciutat. aquesta nova vida. però sobre tot sobre mi mateixa! Mandrilàndia, benvinguda a la meva vida. a veure què em pots oferir. 

:)

sentits

Al contacte de l'amor tots ens tornem poetes. Plató.

existeixen llocs, moments, situacions... però també existeixen persones. aquelles amb qui notes una gran connexió. aquelles amb qui podries parlar sempre. i de tot. aquelles que et comprenen. i comprens. que aprecies. i notes que també t'aprecien. persones amb les quals somrius. no t'importaria passar-hi més temps. i conèixer-les. i compartir...

però tal i com he dit existeixen llocs, moments, situacions... que per circumstàncies de la vida no s'arriben a donar mai. 

un cop algú va dir a Plató: tú y tus amores. quanta raó.

:)

quan 1, u, T

hi ha dies en què no fas res especial però es converteix en un dels més espacialsespecials. i és que a vegades tot surt bé, les coses rutllen, la situació flueix. converses, t'informes, informes, penses, parles i te n'adones... 

fins ara era un camí a seguir. te n'adones de tot. de tots els petits detalls, totes les petites accions, petits articles que havies llegit, notícies, webs,... tot t'hi ha estat portant tot aquest temps. i ho ignoraves. però en una conversa, te n'has adonat. 

a vegades estem tan capficats, tenim tan poc temps per dedicar-nos que ignorem aquelles petites coses que fem pel simple plaer de fer-les, allò que escoltes, veus i penses... tot allò que eren només accions, ara veus que són alguna cosa més. que volien dir alguna cosa més. que ets d'una determinada manera. que hi encaixes... 

deu haver estat el ceylan.

keep on rockin' in the free world

:)

creativi...què?

any nou. propòsits nous. hàbits nous. típic tòpic tàpic tèpic túpic. però aquest any sí. yes, we can.

avui m'han dit que fos creativa. que, de fet, ja ho era. i jo que m'ho qüestionava! 

doncs sí. que ho sóc. però que m'ho cregui. que comenci per això. que m'autoconegui, m'automotivi, pensi lògica i lateralment, que sigui curiosa,... que quan torni a casa agafi camins diferents si puc. i així ho he fet.

a mode d'il·luminació sobtada a l'autobús m'he aixecat a corre-cuita per baixar una parada abans de la que em tocava. he tornat a passar per aquell carrer que acostumava a freqüentar de l'autoescola a casa. ja han acabat aquests pisos! i això altre? sí que està nou, no?

també m'han dit que faci fotos. una cada dia a poder ser. i que les pengi. sí, és clar, com si tingués tot el temps del món jo... vaja, doncs una mica sí. i de fer fotos estúpides doncs també crec que en sé. ho provaré.

que sigui curiosa. que faci i desfaci. que em fixi en els detalls. que escrigui... vet aquí jo mateixa, escrivint per no perdre hàbits creatius. no fos cas que se m'acudís pensar que no ho sóc pas!

:)

NY's day

Les 12:01 del matí. El tren surt com si d'un dia normal es tractés. Bé, és un dissabte normal excepte pel fet que Barcelona no sembla ella. Els carrers van plens de gent de mitjana edat que passegen tranquil·lament. Ni rastre de joventut. Et podries considerar jove però curiosament no ho fas. Et tractes com si fossis una observadora externa. Deuen ser els 23, que pesen. 

Tot i haver dormit només 2 hores camines més ràpid de l'habitual. Deuen ser les ganes d'arribar. Ritme constant marcat pel contacte de les teves botes amb el terra. Trams de carrer buits. Amb les presses no has recordat posar-te les lents de contacte. Saps que si no vols tenir mal de cap no hauries de mirar gaire lluny. 

Gent que s'apropa de tant en tant en sentit contrari. Feliz año, guapísima. Trams de carrer buits. De sobte, una cua de cotxes ?¿ Segueixen un cotxe funerari. En el primer dia de l'any. Un dia més de l'any.

Nothing changes on New Year's Day.

:)

loud&clear

que ho faràs. que ho vols. però no pots. que reps i reps, però no en dones. frases de dues, tres paraules. intentant evitar l'inevitable. allò que es preveu. que es pot veure d'una hora lluny. 

que algú altre no tindria aquesta santa paciència. que esperar està bé però potser no tant. que somiar i crear-se fantasies a la ment ajuda a desenvolupar la creativitat i imaginació. que sí. que no et dic que no. però que aquesta perdiu vomitarà com no la deixis de marejar.

say it right here. 

right now. 

loud and clear. 

please.

:)

per què?

Pregunta que busca inevitablement una resposta que, en la majoria dels casos, és desitjable sigui certa i veritable como la vida misma.

Però per què? ho preguntes? Estàs preparat per sentir-ne la resposta?

Aparentment només hi ha dues respostes possibles:

a) la que vols sentir,

b) la que no vols sentir.

I punt.
I ara et pregunto jo:

- és a) veritablement el que vols sentir?

- considerant afirmativa la resposta a la pregunta anterior, en què et beneficiarà a tu o a la relació amb l'altra persona o amb tercers? quin profit en treuràs d'aquella informació per molt dur que pugui ser rebre-la? en altres paraules, ets pràctic? optimista? per què no ser-ho?

:)

waking up

Les sis i cinquanta-cinc. mires el rellotge de nou. i cinquanta-cinc. maleïda mania d'arribar sempre abanspuntual als llocs. 

Et poses a mirar aparadors. en tres minuts ja te'ls has mirat tots. i encara te'n queden dos. la teva mirada busca entre la gentada el seu rostre o, en el seu defecte, algun que s'hi assembli. maleïda mania de ser el primer en identificar l'altre. 

T'hi esforces però res. mires el rellotge. i cinc. com no. si és que en aquest país ningú és puntual! fixes la mirada a un lloc mentre penses en allò que has volgut evitar fins ara: com anirà? 

Hola? reconnectes. us dirigiu cap el bosc. converses fredes. holes, què tals, molt bés. passen els segons, minuts i dues hores. i res. que no. que tot igual. t'ha donat temps a recordar allò que t'agradava, el que no i també el que abans no però ara sí. 

Te n'adones. quant trigarà? aquest és un conte el final del qual es va escriure ja fa temps però que es conserva en un paper -probablement ara groguenc- al fons d'una calaixera de l'armari de l'oblit, aquell que de tant en tant ens atrevim a obrir. 

:)