not right now

candy bars, ice cream

all the kids are screaming but the ghosts aren't real

 

despertar-te suaument gràcies a un tal rellotge biològic (?¿) i veure els rajos de sol com travessen la persiana. de fons, dos ocellets que no acaben de posar-se d'acord sobre si és a un o a l'altre a qui li agrada sempre tenir l'última paraula... 

 

crits innocents, rialles que ho són encara més, xuts a la paret que t'acaben de desvetllar. un d'aquells dies assolellats, d'estiu, que oloren a gespeta amb les puntes igualades, que et permeten olorar la frescor de la llibertat i sentir-te amb ganes de començar un nou dia sense obligacions i amb moltes ganes de moure't. un dia d'aquells que encara han de tornar i sembla que no s'atreveixin a fer-ho... et van deixant anar olors, sols, flors, graus centígrads, somriures, positivisme i trucades... com qui no vol la cosa. 

 

són a prop. cada cop més. els veus, amagats passada la cantonada. però quan la gires ja no hi són... llavors hi tornes, i res. acabes boig, corres al voltant d'una habitació buida que té murs de pedra com a parets. té ganes de jugar, sents com xiuxiueja que així el gaudiràs més quan arribi de veritat. 

 

és el somni del passadís que s'allarga cada cop més però aquest de tant en tant té finestres que et deixen veure el que un dia arribarà. i la porta, allà al fons, tancada amb clau. la duus a la mà però no és el moment. tot té un perquè. S-T-O-P. 

 

 

yeah, maybe the future only needs a big kiss.

:)