"oye! pues a ver cuando nos vemos!"
"a ver!"
passen dies, setmanes, mesos,...
"oye! cómo te va la vida? qué es de ti?"
...
"pues un día a ver si quedamos para tomar algo!"
"venga!"
quina diferència hi veus? tu no ho saps però el segon ho deia de veritat.
quina llàstima aquesta mena de converses... quina llàstima saber al moment que el "a ver si nos vemos" no és de veritat. quina llàstima la cara de tont@ que se't queda al notar-ho...
però quina llàstima que l'altra persona es pensi que és el típic que un diu, que això mai passarà! I quina llàstima no poder-ho demostrar perquè tens X^n feina que no et deixa retrobar-te amb gent més que amb la que normalment acostumaves a veure però que un dia vas haver de deixar per poder fer algo (més) a la vida...
I want to see you all!
:)
la falsedad humana es infinita
ResponEliminayo sólo lo digo cuando realmente lo pienso
GUAPA!
ResponElimina