transmetre felicitat sense adonar-te'n, simplement fantàstic! et poses a pensar... pq ho estava jo de feliç? però de seguida veus que la pregunta havia de ser... pq no havia d'estar feliç? ara resultarà que n'Estanislau Verdet té raó quan diu que som tots uns desgraciats.
ara que sembla que tot va arribant a la seva fi... cada cosa al seu ritme però amb una direcció fixa... t'adones de tot el que tens... que trobar-te amb aquells als q aprecies de bon matí pot ser molt fantàstic, gairebé tant com adonar-te de que te n'estàs adonant i gaudir el petit temps que et queda... per això, somric. avui he somrigut com a mínim 10 cops... sí, els he contat! awesome, com dirien els ianquis.
dia de somriures però també de decisions... per què serà que quan prens una decisió que implica deixar de fer una cosa, de sobte et trobes amb tot de frases motivacionals que t'impulsen a no deixar de fer-la? pq et sents llavors obligat a replantejar-te les teves baby-decisions?
digue'm un número...
:)
3
ResponElimina