Semblava que ho tenies tot controlat... Vas llevar-te, dutxar-te, vestir-te, esmorzar, preparar-te el dinar, descarregar-te els últims podcasts, carregar el mòbil, agafar els 86 contes, la jaqueta per l'oficina, posar-te colònia, fer el riu d'abans de sortir de casa, pentinar-te a l'ascensor, evitar les obres del carrer, creuar en verd, agafar-te la faldilla al baixar les escales,... fins i tot vas recordar agafar el ventall per suportar la calor del metro a 85ºC a primera hora del matí... el que no vas preveure però va ser el putrefacte alè d'aquell que llegia al teu costat i que no parava de badallar. A vegades no es pot controlar tot. a vegades hi ha una component d'atzar important a la vida. que, si et toca, et pot fer començar el dia d'una manera poc agradable.
avui però farem un homenatge al licordelpolo i al desodorant! pq d'un centenar de matins al metro... només hi has desitjat morir un.
:)
always look at the bright side of life!
hahahahaha, com t'entenc! Per sort aquí a Zürich no hi ha metros, només trams, i van semi-buits de gent!
ResponEliminaqué recuerdos, el metro... y no siempre positivos, como en este caso :P
ResponElimina