1 d’agost del 2011

senses

què faríem sense música? quants altres moments de reflexió, relax, ... podríem arribar a tenir? segurament, menys. molts menys.

la música fins i tot et pot traslladar en el temps i en l'espai si vols. en un moment donat et pots sentir una amelie poulain corrent a la recerca d'algú, una bridget jones una mica gafe, un will thacker amb poca sort a l'amor o una doctora grey amb els seus pensaments filosòfics.

avui he optat per una barreja entre l'amelie poulain i un gil pender... que han derivat en una cris passejant per madrid com si ho fes per paris. el sentiment però, no ha durat gaire... el racionalisme a vegades ens juga males passades.

i tan feliç que he estat jo! en el meu món piruleta -com dirien els amics- de fotos perdudes, visites als anys 20, follets viatgers i rinoserontes.

per una vida plena de creativitat,
i de més pel·lícules de'n Woody Allen
:) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada