next, please

#mode catastrofista ON

pq tot s'acaba... tard o d'hora! des de petites converses... hola, adéu! fins a grans amistats... i és que quantes coses que fem/tenim/ens passen normalment durant el dia s'acaben??? ens sorprendríem si ens poséssim a contar-les! la bateria, un bitllet de tren, una crema,... un suspir, un somriure, una olor, una il·lusió, una emoció, un sentiment, una llàgrima, un petó, una abraçada... tot arriba a la seva fi. El maleït temps, que sempre ha de ficar-s'hi pel mig! Les maleïdes obligacions i responsabilitats que no et deixen gaudir de les petites coses de la vida tant com t'agradaria! Les maleïdes petites coses de la vida que no et deixen gaudir de les teves responsabilitats i obligacions!

Hi havia un cop un nadó... què dic, un! un milió de nadons! o més! Hi havia un cop n nadons... que eren feliços sense preocupar-se per res. Que tot i no saber què farien amb la seva vida, eren feliços! això em sóna...?¿ Que no entenien res... però ells somreien! Somriures que difícilment s'acabaven quan els començaven... La llargada dels somriures disminueix de forma exponencial amb l'edat de les persones... La sinceritat dels somriures pot arribar a decaure exponencialment amb l'edat! però això és un altre tema...

Hi ha dies però, que marquen. Dies en què una cosa s'acaba i et deixa tocat. Zombie. I ara... què?

Després de 19anys estudiant... dimarts tinc les meves 2 últimes hores de classe... ajà, sí, el fi d'una era. O no. What's next? 

#mode carpe diem ON

:)