7 d’agost del 2010

let it be

Conec un noi que té el somriure més sincer i innocent que et puguis imaginar. És un dels millors somriures que conec. Un somriure d'aquells que costen de trobar. Un somriure d'aquells que t'agradaria eternitzar amb una fotografia. Un somriure d'aquells que van acompanyats d'uns ulls iluminats. Que et deixa bocabadat. Un somriure que et fa sentir que tu no ets prou sincer quan ho fas. Que et fa qüestionar-te on vas deixar la innocència i en quin moment precís. Un somriure que et fa replantejar-te la definició de somriure i te'n fa crear una de nova i pròpia. Un somriure que no podrà evitar que jutgis la resta de somriures del món. Un d'aquells que, encara que no ho vulguis, recordaràs durant molt de temps... Un somriure sincer, humil i improvitzat. 


Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.
:)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada