petites històries vol.I

hi havia una vegada una noia a un noi enganxada. 

direm millor una nena. 

sí, això, una nena. 

hi havia una vegada una nena tan petita tan petita que havia de caminar amb molt de compte perquè ningú la trepitgés. era tan petita que, a vegades, aconseguia fer-se invisible. sí, sí, tal i com ho llegiu: tenia el poder de fer-se invisible. es podia trobar entre amics i, si ningú li feia cas, es tornava petitíssimament invisible. el metge li havia dit que havia d'anar amb compte perquè si seguia utilitzant el seu poder podria empetitir encara més! així que els seus amics havien de tenir cura d'ella, fent sempre que participés a les converses. 

va arribar un moment però, en què els seus amics es van cansar d'haver d'estar tant per ella. així que, a poc a poc, van anar evitant proposar-li d'assistir a les diferents trobades que organitzaven. en aquest temps ella va tenir l'oportunitat de conéixer un noi molt simpàtic. aquest noi tenia una particularitat i és que, en un cert moment de la seva vida, va deixar de créixer en alçada. potser això va ser el que la va fer sentir-se a gust tan aviat amb ell... ell sempre la podia veure. a més, compartien una mateixa afició: el cinema. ell fins i tot havia grabat alguns curts en stop-motion a casa seva que els li havia ensenyat.

va trigar poc a compartir amb el seu nou amic tot el que li estava passant i com es sentia. cada cop s'hi sentia més a gust i va anar obrint-se a ell, d'una manera que mai abans havia fet. però no tenia por, perquè aquell noi li causava molt bones vibracions. el noi l'escoltava i sovint li treia importància a alguns problemes que ella li explicava, fent-la sentir millor a l'instant. a poc a poc es van anar fent íntims i,  compartint la seva gran afició pel cinema, va anar descobrint que tenia una visió molt hippie de la vida. 

va passar però, que després d'unes setmanes intenses, alguna cosa va canviar dins la nostra protagonista. se n'havia enamorat. com que ell era tan hippie i tenia més amigues importants a la seva vida, s'havia d'assegurar sobre com es sentia ell envers ella abans no fos massa tard. 

i així ho va fer. aquella tarda la recordaria per sempre més com una de les més tristes de la seva vida, al descobrir que ell l'estimava però no de la mateixa manera. com que sabia que es faria mal a ella mateixa si es continuaven veient, va preferir tallar-ho d'arrel i no veure'l més.

la sensació de solitud era tan forta que no s'adonava de què s'havia tornat invisible durant estones de temps més llargues de l'habitual. havia perdut el contacte amb els seus amics i es sentia forçada a perdre'l també amb el seu millor amic. 

l'invisibilitat la va fer tan i tan petita que un dia va començar a notar que li costava respirar. 

va ser llavors quan es va adonar que havia de fer alguna cosa: no podia dependre sempre de la resta de persones i la importància que li donessin a la seva presència. va ser així com, a poc a poc,  va anar guanyant confiança en sí mateixa i el seu poder va anar minvant fins a fer-se ridículament petit. es va adonar de què, ara, era ella qui guanyava. 

ser valiente no es solo cuestión de suerte

:)

yings i yangs

mirades que es creuen. que van. que venen. que es queden. 

somriures feliços. forçats. que denoten tristessa. alegres. hipòcrites. somriures de bon dia. de gràcies. de ei!. somriures de m'han-pillat. de ja-saps-de-què-parlo. somriures de no-em-ve-de-gust-parlar-amb-tu. de m'han-vingut-ganes-d'abraçar-te...

diem tant amb tan poc que ni ens n'adonem. alguns ho controleu. d'altres fem un esforç perquè no se'ns llegeixi el pensament. tot i que té els seus avantatges: és saber què dir i quan. mai diràs: hauria pogut fer aquesta ganyota o aquesta altra en lloc d'aquella que vaig fer... No! perquè l'hauràs feta. i això et provocarà un profund sentiment-de-glòria-infinita versus els altres centenars de milers de sentiments d'angoixa oral (podria haver dit això o allò altre...). 

i la balança s'equilibrarà. 

only you know where your balance is

:)

camins

sents el buit des que marxà. sents com l'aire et falta quan hi penses. desitges tornar a aquells moments d'estima que tant gaudíeu. desitges seure al seu costat, en silenci, observant aquell paisatge que, sense ser res de l'altre món, semblava perfecte pel sol fet de contemplar-lo al seu costat.

el vostre silenci previ a aquell primer petó. la forta i tendra abraçada que tant important et feia sentir. la seva mirada de després de fer l'amor. el somriure còmplice a l'esbrinar el que estaves pensant. les carícies que ja no compartireu. 

les estones discutint. el seu gust amarg. els imperatius. els acords trencats. les crítiques de destrucció massiva. les altes veus. les ganes de plorar. l'actitut negativa. els missatges perduts en el camí de la mútua comprensió.

sents. avalúes i penses. enyores i desitges. egoistament. 

el camí és llarg i complicat. cal deixar d'ensopegar amb les mateixes pedres i comprendre. explorar. comprendre's. estimar-se. sentir. valorar i prioritzar. escoltar. parlar. tornar a escoltar. i parlar. 

sentir i deixar que se'ns senti, al cap i a la fi.

camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols

:)

juguem?

Sentir el pes que recau sobre tu. Aquell pes que havies deixat enrere i que tornaves a recordar. Ara. Aquest instant en què comences a tornar-te a sentir minúsculament infinitessimal al seu costat. Completament nu davant de tanta gent... i en especial, davant seu. De sobte, tot el que has aconseguit durant tot aquest temps... es va esvaint. Veus com comença a caure a terra just al teu davant.  

És allunyar-te'n i sentir-te de nou tú mateix. Te n'adones de què es tracta d'un ésser que, a l'apropar-se, s'alimenta de tu, consumint tota l'energia que irradies. És llavors quan t'adones de què es tracta d'un fantasma del teu passat que ha tornat per espantar-te i reduir-te a allò que creu que ets. 

Aquest llarg camí però, que t'ha dut fins aquí, saps que no ho ha fet en va sinó que la seva intenció és avaluar si realment has après alguna cosa o si, per contra, encara et queda alguna pedra amb la qual ensopegar. És la teva tasca doncs decidir si deixes que ho trepitgi i us deixi enrere, tant a tu com a tot allò que amb tanta cura no t'havies ni adonat que havies creat. 

Són aquells petits jocs als quals li agrada jugar a la Vida.

i és que, al cap i a la fi, ets només tú qui pot donar equilibri a allò que estimes

:)

viva

Crida tant com puguis i sempre que puguis. Fes-te sentir. Quan no vulguis que et sentin, ho faran. Tan sols ho has de voler en el moment oportú. Crida demanant ajuda. Caps girant-se. Ulls fixes al terra. Caps que es tornen a girar. Un braç que s'estira buscant una mà aliena. Resposta: nul·la.

Complicar-se la vida: una aventura. No fer-ho: la solució fàcil.

Complicar-se la vida: una addicció. No fer-ho: un avorriment.

:)

espai i temps

proposar-te un dia que faràs allò que en un mes i mig no has "pogut" fer. és el primer pas. tenir-ho en ment tot el dia. el segon. que arribi el moment de la veritat i que, per qüestió de temps, al final no te'n doni. el tercer. frustració.

- tens més dies per a fer-ho.

- sí, però m'havia proposat de fer-ho avui. i no ho he fet. i em fot. i estic cabrejada. molt cabrejada.

- ...

- no diguis res. qualsevol cosa que diguis em farà rabiar més i més. necessito estar sola. calmar-me sola. estar amb tu no ho arreglarà i podem acabar discutint.

- ...

- sí, serà millor que avui no et quedis a passar la nit.

- molt bé. ens veiem demà, preciosa.

espai. temps. relax. estar amb un mateix. 

all you need is loneliness.

:)

verdad verdadera

aquell era el conte de la seva vida. a mesura que el llegien anava lligant caps. no s'havia adonat de tot allò mentre passava just al seu davant. els seus ulls, cegats de passió, no l'havien deixat entreveure els senyals. les mirades. les petites emputjades. ara tot tenia sentit. però havia calgut veure-ho clarament amb els seus propis ulls per adonar-se'n. no podia haver estat d'una altra manera ja que, ella, havia jugat a dues bandes. 

tot havia començat com un simple joc. a mesura que passava el temps però, la cosa s'anava complicant. anava prenent més força una banda i es feia més dèbil l'altra. cap dels dos s'ho havia pres seriosament. però estava passant. i ho sabien. però negaven l'evidència pq era subtil... molt subtil. 

mentrestant, ell patia. no sabia el perquè però allò ja no era el mateix. es preguntava què podia haver fet, què podia haver passat... en quin moment. però res. i ell li donava tot. mai s'havia portat tan bé amb ella. mai ho hagués fet... però sentia una por infinita perquè sabia que el moment final s'apropava. inevitablement. 

el conte narrava la història de dues persones. una història que va passar a ser de tres per tornar-se a convertir en una de dues. és un conte de fades que es repeteix. contes dels quals mai ens n'havien explicat el veritable final. i que, quan ho fan, prefereixes haver-te quedat amb les famoses perdius comestibles. 

but remember, karma does exist
:)

one way road

hay dos tipos de personas. las que piensan en binario y las que no.

bromas aparte, hay las que perdonan y las que guardan rencor. las que se quedan con la primera impresión y las que están curiosas por descubrir si ésta era la cierta. las que se atreven a cambiar y las que se quedan a un lado con su monotonía. las que juzgan y las que no. las que clasifican en dos categorías y las que tienen decenas de estanterías llenas de centenares de categorías. 

hay dos tipos de personas. las que sonríen con una canción y las que tan sólo bailan. las de letras y las de ciencias. las de koka-kola y las de pepsee. las que piensan en positivo y las que ven problemas a todo. las que respetan y las que a la que ven una mano devoran un brazo. las que te criticarían a tus espaldas y las que son tan honestas que son criticadas a sus espaldas. las que te echarían un cable en un momento importante y las que dicen ser tus amig@s. las que te envidian y las que no. las que lo dejarían todo por amor y las que dejarían el amor por tener todo. las que merecen la pena y las que no.

hay dos tipos de personas: las que se equivocan y las que también lo hacen. así como me he podido equivocar yo en mi binaria clasificación. realmente solo hay un tipo de persona: la que se equivoca. y es aquella que, al hacerlo, solo puede optar por aprender de ello o seguir equivocándose. 

y tú, ¿cómo decides ser?

:)

senses

què faríem sense música? quants altres moments de reflexió, relax, ... podríem arribar a tenir? segurament, menys. molts menys.

la música fins i tot et pot traslladar en el temps i en l'espai si vols. en un moment donat et pots sentir una amelie poulain corrent a la recerca d'algú, una bridget jones una mica gafe, un will thacker amb poca sort a l'amor o una doctora grey amb els seus pensaments filosòfics.

avui he optat per una barreja entre l'amelie poulain i un gil pender... que han derivat en una cris passejant per madrid com si ho fes per paris. el sentiment però, no ha durat gaire... el racionalisme a vegades ens juga males passades.

i tan feliç que he estat jo! en el meu món piruleta -com dirien els amics- de fotos perdudes, visites als anys 20, follets viatgers i rinoserontes.

per una vida plena de creativitat,

i de més pel·lícules de'n Woody Allen

:)