miss her

a ell sempre li havia sonat estrany. no ho podia comprendre. tothom tenia la iaia més perfecta del món. curiós. ell sabia que tenia la mama més perfecta del món però de la iaia no en sabia gairebé res. quatre coses que li havien explicat quan ja tenia suficient ús de la raó. la iaia t'estimava molt, no paraven de dir-li. però ell, per més que ho intentava, no recordava res. no la recordava. 

notava que realment s'estava perdent alguna cosa. alguna cosa que la majoria estava tenint i que ell mai tindria l'oportunitat d'experimentar. en un món revolucionat per l'estrés i el work-alcoholisme, en una societat cada cop més dominada pel consumisme i la pèrdua de valors, va créixer sense rebre les dosis de carinyo estàndar que li pertoquen a algú com ell. 

va ser així com, quan a un company se li va morir l'àvia, no sabia com reaccionar. què dir. què fer. no sabia quin dolor estava experimentant l'altra persona i, per tant, li va ser força difícil el transmetre-li aquella empatia que sempre l'havia caracteritzat. podia fer-se'n una idea, però mai ho sabria del cert...

desitjava poder tornar enrera en el temps, tornar als quatre anys... quan ella encara hi era. abraçar-la i gaudir de la seva companyia mentre pogués... i que el seu record es quedés per sempre més a la seva memòria. però no... 

de sobte, se li va ocórrer que potser el dolor que ell ara estava patint era el que la resta del món experimentava algun cop a la seva vida... de sobte, va començar a sentir-se normal. va entendre que ell també la trobava a faltar... a la seva manera.

:)

g)

A vegades les coses no arriben quan un més ho desitja.
Hi ha moments en què tot és perfecte. Tot és perfecte perquè passi. I esperes.... I esperes.... I res.
Hi ha moments en què desitges tant que passi, que acabes odiant-ho només d'haver-hi pensat tant. L'acabes odiant tant que desitges que, si no ha passat, no passi ja mai...
Que, si per algun cop de sort, es donés el cas... rabiaries infinit. 

Per què? Doncs...

          a) ...perquè ara no et va gens bé,
          b) ...perquè ara ja no en tens ganes,
          c) ...perquè t'importa una M que ara sí... doncs ara tu no!
          d) ...perquè REALMENT no en tens ganes,
          e) ...perquè ara no estàs bé, no... estàs millor que abans!
          f) ...perquè... ja no cal, de veritat.
          g) Totes les anteriors són correctes.

:)

mis nostálgicas manías

És al Top5 de les preguntes més empipadores de la història -subjectivament parlant, of course.

Tranquil·lament passeges per una botiga (de roba, en general), analitzant tots els seus prestatges, en el teu propi món de m'agradanom'agrada i, de sobte... BUH!

Necessites ajuda? o el que seria el mateix Pots deixar de tocar tot el que veus, fent-me perseguir-te amb la mirada per tota la botiga per memoritzar per on passes i desorganitzes tot allò que acabo d'organitzar? Gràcies.

Llavors és quan et gires i la veus. En el seu uniforme. Intentant imitar un somriure sincer. És llavors quan has de continuar parlant el seu idioma:

No, gràcies. Només estava mirant. o el que seria el mateix No, si vull alguna cosa ja sé que ets per aquí. No cal que facis veure que ofereixes la teva ajuda de forma totalment altruista. Però gràcies. I acte seguit, tractes d'imitar el seu somriure.

Així, de la manera més senzilla possible, ja t'has creat enemics... El 90% de les espantaclientsdependentes de l'English Cut m'odien. L'altre 10% simplement treballen a la secció d'homes.
Així, de la manera més senzilla possible, han perdut mitja clienta. 

El que molt poca gent sap és que al Top5 hi ha aquesta pregunta dos cops. Acostuma a ser quan la mateixa persona te la repeteix. No cal dir que està més amunt al ranking.

Los déjà vu no existen, son los padres.

:)

la fase

negació.

No. No et trobo a faltar. No. No penso en tu cada cinc minuts. No. Li podria parlar tant de tu com d'algú altre. No. No ha canviat l'estil de música que escolto, a mi sempre m'han agradat les pasteloses. No. No estic donant voltes al llit pensant en com podria haver evitat aquella situació. No. No he parat en aquell carrer a contemplar la teva façana, simplement em començo a interessar per l'arquitectura. No. Si el que faig té alguna relació amb alguna de les nostres converses és pura casualitat. No. Que al notar la teva fragància al tren em giri no és perquè esperi veure-t'hi. No. Ni se t'acudeixi pensar-ho... a mi aquesta mena de coses no em passen.

you'll be saying no, no, no, no, no...

when it's really yeah, yeah, yeah, yeah, yeah...

:)

at first sight

primeres impressions. 

fan força ràbia. diuen que se les ha d'escoltar, que gairebé sempre diuen la veritat... però jo sóc de l'opinió que gairebé sempre menteixen. no donen segones oportunitats... es creuen molt llestes. de què van? 

segones impressions. 

aquestes, aquestes sí que en saben! tant o més que les primeres... clar que molts cops no deixem que apareguin... blind. per què serà que quan veiem les coses d'una determinada manera ens costa tant intentar veure-les d'una altra? 

el món està ple de tossuts! però tot és culpa de les primeres... de la mateixa manera que mil anuncis subliminals ens envolten dia a dia... elles també hi són, tot i ser més difícils de detectar, però són allà... a l'espera que en el moment menys esperat algú se't creui... i pam!!! estan que no paren, són una plaga! I no ens n'adonem... 

Es tracta d'una guerra continuada entre primeres i segones... una guerra en la qual tots acostumem a ser partidaris d'un bàndol... el predominant...
Manifestem-nos contra les primeres! Lluitem contra elles donant suport al bàndol minoritari! Acostumen a ser dels bons... 

all the right friends in all the right places

all the right moves in all the right faces

:)

viva la vida?

parles de dies de pluja. de peus i sabates molles... i es converteix en realitat. rain on me total. no sé de què em queixo... si ho demanava a cristcrits! avui parlaré de PFCs que s'acaben. a veure què. 

      

Estimat amic/ga,

          Estem en temps de crisi. Crisi econòmica però també existencial. Quan et falta d'alguna cosa... a vegades, en una visió més general, t'ho comences a plantejar absofuckinglutely tot. 

          Venen de la mà de transicions... bones o dolentes, però sovint incertes. De la mà de qüestionaris que envaeixen el teu dia a dia... "Estaré fent el correcte?"; "Realment vull això?"; "Sempre em quedarà aquell gusanillo..."; de la mà d'un sentiment de por a fer les coses (PFCs). en resum, un gran "i si...?" que no et deixa viure. s'apodera de tu. del teu ésser més profund. les teves converses passen a estar focalitzades en allò. la resta del món no importa. tu, i tu, i tu, i tu... 

          Al contrari del que pugui semblar, avui em mostro partidària de l'egocentrisme. sí. perquè cal pensar en un mateix de tant en tant. perquè les decisions importants a la vida realment ho són. i necessiten el seu temps. temps de transició. temps de crisi existencial i potser, també econòmica.

          Amic/ga, és temps de pensar una mica en un mateix. Mirar en el fons del teu ésser i veure què necessita realment aquella personeta dins teu que tot el que vol a la vida és ser feliç... fàcil és deixar-se endur per la corrent de gent que t'envolta i empaita de tant en tant... difícil és posar-se a caminar contracorrent. ¿y tú de quién eres?

          Atentament,

          aquella personeta...

:)

rain on me

pluja. camines despistat. notes el peu moll. mires cap enrera i el veus. allà. gaudint tranquil·lament del moment de diversió que li has provocat. ones que es dissipen dins un bassal d'aigua... notes com algú t'esquitxa. mires cap endavant momentàniament. un altre bassal?

a vegades no ho veus. no veus que mentre dones voltes a una cosa... mentre et quedes atrapat en un moment, en un instant... el món no es para al teu voltant. la terra continua girant i ni te n'adones. capficat. fins que un altre entrebanc et fa veure que no vas enlloc. que així no. que no n'aprens. que després de tant temps i no te n'has adonat. que les coses canvien. que aquell bassal desapareixerà, que memoritzar la seva posició per tal d'evitar-lo no servirà de res. 

que et treguis la sabata. i el mitjó. eixuga't el peu. posa't un mitjó sec i una sabata novatambé seca. abre los ojos. aprèn a caminar tot i les dificultats del camí. que les castanyes, si no les vols cremades, hauràs de ser tu qui les aparti del foc. 

Just because I'm losing is doesn't mean I'm lost. 
It doesn't mean I'll stop.

:)

let it be

Conec un noi que té el somriure més sincer i innocent que et puguis imaginar. És un dels millors somriures que conec. Un somriure d'aquells que costen de trobar. Un somriure d'aquells que t'agradaria eternitzar amb una fotografia. Un somriure d'aquells que van acompanyats d'uns ulls iluminats. Que et deixa bocabadat. Un somriure que et fa sentir que tu no ets prou sincer quan ho fas. Que et fa qüestionar-te on vas deixar la innocència i en quin moment precís. Un somriure que et fa replantejar-te la definició de somriure i te'n fa crear una de nova i pròpia. Un somriure que no podrà evitar que jutgis la resta de somriures del món. Un d'aquells que, encara que no ho vulguis, recordaràs durant molt de temps... Un somriure sincer, humil i improvitzat. 

Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.

:)

promise you'll listen

9:10 PM thoughts: Probably I should tell her face to face that she can go to hellreason: WTF? Do you think it's necessary to do that?

9:11 PM thoughts: I'm afraid that when I see her old feelings come back, and bad memories

 reason: I see...

  Well, if you are reacting like that only to a text I don't want to imagine how you'll be reacting if you ever meet her...

Emocions que t'assalten quan menys t'ho esperes. Reaccions imprevisibles. Ganes de tornar enrera en el temps. Sentiment de por... Debilitat. Fragilitat. Sentir que et pots començar a trencar en mil pedaços en qualsevol moment. Sobtat sentiment de control. Autoconfiança. Seguretat.

Perquè has d'estar alerta... perquè en qualsevol moment la vida et pot voler jugar una mala passada... perquè et pot voler posar a prova... i perquè en qualsevol moment has de ser capaç de plantar-t'hi, deixar-li clar amb qui està tractant... 

Llavors, i només llavors, serà quan es decideixi a somriure't. 

:)