at first sight

primeres impressions. 

fan força ràbia. diuen que se les ha d'escoltar, que gairebé sempre diuen la veritat... però jo sóc de l'opinió que gairebé sempre menteixen. no donen segones oportunitats... es creuen molt llestes. de què van? 

segones impressions. 

aquestes, aquestes sí que en saben! tant o més que les primeres... clar que molts cops no deixem que apareguin... blind. per què serà que quan veiem les coses d'una determinada manera ens costa tant intentar veure-les d'una altra? 

el món està ple de tossuts! però tot és culpa de les primeres... de la mateixa manera que mil anuncis subliminals ens envolten dia a dia... elles també hi són, tot i ser més difícils de detectar, però són allà... a l'espera que en el moment menys esperat algú se't creui... i pam!!! estan que no paren, són una plaga! I no ens n'adonem... 

Es tracta d'una guerra continuada entre primeres i segones... una guerra en la qual tots acostumem a ser partidaris d'un bàndol... el predominant...
Manifestem-nos contra les primeres! Lluitem contra elles donant suport al bàndol minoritari! Acostumen a ser dels bons... 

all the right friends in all the right places

all the right moves in all the right faces

:)

viva la vida?

parles de dies de pluja. de peus i sabates molles... i es converteix en realitat. rain on me total. no sé de què em queixo... si ho demanava a cristcrits! avui parlaré de PFCs que s'acaben. a veure què. 

      

Estimat amic/ga,

          Estem en temps de crisi. Crisi econòmica però també existencial. Quan et falta d'alguna cosa... a vegades, en una visió més general, t'ho comences a plantejar absofuckinglutely tot. 

          Venen de la mà de transicions... bones o dolentes, però sovint incertes. De la mà de qüestionaris que envaeixen el teu dia a dia... "Estaré fent el correcte?"; "Realment vull això?"; "Sempre em quedarà aquell gusanillo..."; de la mà d'un sentiment de por a fer les coses (PFCs). en resum, un gran "i si...?" que no et deixa viure. s'apodera de tu. del teu ésser més profund. les teves converses passen a estar focalitzades en allò. la resta del món no importa. tu, i tu, i tu, i tu... 

          Al contrari del que pugui semblar, avui em mostro partidària de l'egocentrisme. sí. perquè cal pensar en un mateix de tant en tant. perquè les decisions importants a la vida realment ho són. i necessiten el seu temps. temps de transició. temps de crisi existencial i potser, també econòmica.

          Amic/ga, és temps de pensar una mica en un mateix. Mirar en el fons del teu ésser i veure què necessita realment aquella personeta dins teu que tot el que vol a la vida és ser feliç... fàcil és deixar-se endur per la corrent de gent que t'envolta i empaita de tant en tant... difícil és posar-se a caminar contracorrent. ¿y tú de quién eres?

          Atentament,

          aquella personeta...

:)

rain on me

pluja. camines despistat. notes el peu moll. mires cap enrera i el veus. allà. gaudint tranquil·lament del moment de diversió que li has provocat. ones que es dissipen dins un bassal d'aigua... notes com algú t'esquitxa. mires cap endavant momentàniament. un altre bassal?

a vegades no ho veus. no veus que mentre dones voltes a una cosa... mentre et quedes atrapat en un moment, en un instant... el món no es para al teu voltant. la terra continua girant i ni te n'adones. capficat. fins que un altre entrebanc et fa veure que no vas enlloc. que així no. que no n'aprens. que després de tant temps i no te n'has adonat. que les coses canvien. que aquell bassal desapareixerà, que memoritzar la seva posició per tal d'evitar-lo no servirà de res. 

que et treguis la sabata. i el mitjó. eixuga't el peu. posa't un mitjó sec i una sabata novatambé seca. abre los ojos. aprèn a caminar tot i les dificultats del camí. que les castanyes, si no les vols cremades, hauràs de ser tu qui les aparti del foc. 

Just because I'm losing is doesn't mean I'm lost. 
It doesn't mean I'll stop.

:)

let it be

Conec un noi que té el somriure més sincer i innocent que et puguis imaginar. És un dels millors somriures que conec. Un somriure d'aquells que costen de trobar. Un somriure d'aquells que t'agradaria eternitzar amb una fotografia. Un somriure d'aquells que van acompanyats d'uns ulls iluminats. Que et deixa bocabadat. Un somriure que et fa sentir que tu no ets prou sincer quan ho fas. Que et fa qüestionar-te on vas deixar la innocència i en quin moment precís. Un somriure que et fa replantejar-te la definició de somriure i te'n fa crear una de nova i pròpia. Un somriure que no podrà evitar que jutgis la resta de somriures del món. Un d'aquells que, encara que no ho vulguis, recordaràs durant molt de temps... Un somriure sincer, humil i improvitzat. 

Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.

:)

promise you'll listen

9:10 PM thoughts: Probably I should tell her face to face that she can go to hellreason: WTF? Do you think it's necessary to do that?

9:11 PM thoughts: I'm afraid that when I see her old feelings come back, and bad memories

 reason: I see...

  Well, if you are reacting like that only to a text I don't want to imagine how you'll be reacting if you ever meet her...

Emocions que t'assalten quan menys t'ho esperes. Reaccions imprevisibles. Ganes de tornar enrera en el temps. Sentiment de por... Debilitat. Fragilitat. Sentir que et pots començar a trencar en mil pedaços en qualsevol moment. Sobtat sentiment de control. Autoconfiança. Seguretat.

Perquè has d'estar alerta... perquè en qualsevol moment la vida et pot voler jugar una mala passada... perquè et pot voler posar a prova... i perquè en qualsevol moment has de ser capaç de plantar-t'hi, deixar-li clar amb qui està tractant... 

Llavors, i només llavors, serà quan es decideixi a somriure't. 

:)

someone to save you

Apatia. Allò que diuen que existeix. Allò que em va semblar que va existir durant un temps... Allò que fingia veure que existia. Selfishness. Egocentricity.

Malauradament, les mentides tenen les cames curtes. Però encara ho són més per aquesta servidora. Temps de no ser tu mateix. O de redescobrir-te. O no. Was it really yourself?

Hi ha un moment en què no pot sobreviure més. Ho notes. Ho sents. T'has passat de la ratlla. La busques, quin va ser el moment en què la vas creuar?

A vegades necessites que t'escoltin. Necessites comunicar. Ho fas. Un cop. I un altre. I un altre... però no en notes cap diferència. A vegades necessites tornar a escoltar. A sentir... Empatia. I així redescobrir-te. 

¿Por dónde íbamos...?

:)

just do it

1 mes i 2 setmanes. I mitja. Per què no esperar 1 setmana i mitja més? Perquè jo sóc així. 

Realment avui dia si no fas coses coherents, si les teves accions no s'ajusten a les habituals,... ets raro. Peculiar. Però en un sentit negatiu, almenys per la majoria. Sembla com si l'afany per descobrir el motiu, la raó de tot... ens envaís. Esperit científic everywhere. A vegades però un actúa per instints, guiat per allò que sent... no té raó de ser... però hi és. I ho fas. I quasi tothom et pren per boig.

Incompresos del món, he arribat! Jo us entenc...

quasi se m'oblida: 

:)

de l'1 al 4

transmetre felicitat sense adonar-te'n, simplement fantàstic! et poses a pensar... pq ho estava jo de feliç? però de seguida veus que la pregunta havia de ser... pq no havia d'estar feliç? ara resultarà que n'Estanislau Verdet té raó quan diu que som tots uns desgraciats.

ara que sembla que tot va arribant a la seva fi... cada cosa al seu ritme però amb una direcció fixa... t'adones de tot el que tens... que trobar-te amb aquells als q aprecies de bon matí pot ser molt fantàstic, gairebé tant com adonar-te de que te n'estàs adonant i gaudir el petit temps que et queda... per això, somric. avui he somrigut com a mínim 10 cops... sí, els he contat! awesome, com dirien els ianquis.

dia de somriures però també de decisions... per què serà que quan prens una decisió que implica deixar de fer una cosa, de sobte et trobes amb tot de frases motivacionals que t'impulsen a no deixar de fer-la? pq et sents llavors obligat a replantejar-te les teves baby-decisions?

digue'm un número...

:)

I meant it

"oye! pues a ver cuando nos vemos!"

"a ver!"

passen dies, setmanes, mesos,...

"oye! cómo te va la vida? qué es de ti?"

...

"pues un día a ver si quedamos para tomar algo!"

"venga!"

quina diferència hi veus? tu no ho saps però el segon ho deia de veritat. 

quina llàstima aquesta mena de converses... quina llàstima saber al moment que el "a ver si nos vemos" no és de veritat. quina llàstima la cara de tont@ que se't queda al notar-ho... 

però quina llàstima que l'altra persona es pensi que és el típic que un diu, que això mai passarà! I quina llàstima no poder-ho demostrar perquè tens X^n feina que no et deixa retrobar-te amb gent més que amb la que normalment acostumaves a veure però que un dia vas haver de deixar per poder fer algo (més) a la vida...

I want to see you all!

:)