"L'altre dia vaig llegir un article sobre les 'ensiamades' de Mallorca. Blablabla blablá blá". Una parella d'avis simpàtics parlaven al tren sobre el forner més famós de sa illa -o és s'illa?. Avui anava d'oient. Si més no fins que he començat a filosofar com només sé fer jo sobre les relacions humanes.
Avui és un dia d'aquells que, obres els ulls i de sobte descobreixes un nou món. Un món egoista, cruel i malalt, totalment aliè al que tu habitualment consideres com a teu.
Estic incomplint la primera de les absurdes rules que em vaig posar a l'inaugurar. Who cares. Amb els apunts a la mà, la mirada a l'horitzó i la ment a un lloc ben llunyà, en un dia de descobriments com avui no em venia de gust continuar enganyant-me a mi mateixa. Apunts a la carpeta. Full en brut. I boli en mà.
Ràbia per no ser el primer dia. Ni probablement l'últim. I és que de sobte, obres els ulls i, has tornat al teu món. IN-CRE-DI-BLE. But true. I alguna cosa em diu que no en sóc una excepció.
Diuen que depén de tu com t'afectin les coses. Que és un mateix qui ho decideix. De fet, també ho dic jo. I com tot bon predicador, no predico amb l'exemple. Si més no, en un dels dies en què redescobreixes el món que t'envolta.
I què fàcil és... tancar els ulls.
3 hores no donen per més.
Em pregunto si després de la becaina continuaré pensant el mateix.
Enjoy the rest of your day while you can
:)
Es veritat que l'estat d'ànim que sentim depèn en bona part de nosaltres mateixos, però és impossible mantenir la cara somrient les 24 hores del dia, de la mateixa manera que és impossible que no ens afecti el món que ens envolta.
ResponEliminaDe la mateixa manera, sentir-nos decaiguts de tant en tant no ens fa ser menys feliços, sinó que al saber que existeixen ens fan disfrutar mésdels moments bons que passem, de quan algú ens fa somriure, o de quan escoltem aquella cançó.
Who cares? But more important, why should sb care? The world will keep spinning around with us, even if we don't want to.
mmm no veig què tenen a veure les ensaïmades amb la història...
ResponEliminaés s'illa
i... entenc el que em vas dir ahir...crec, però no el perquè...
Au a veure si després de la becaina, ho veus tot millor...
Llegint i rellegint el post, m'he enrecordat de lo "importants" que són les coses que ens envolten i que mai ens parem a valorar. El món està fet per aquella gent que és capaç de menysprear tots els seus sentiments per tal de triunfar a la vida i ser millor que els altres.
ResponEliminaLa vida hauria d'esser disenyada perquè puguessim disfrutar dels moments meravellosos que ens succeixen dia rere dia. Sis anys després de prendre una de les decisions més importants de la meva vida (o com a mínim creia que així era) em veig una altra vegada en punt mort... he de tornar a decidir i tot és molt important, algun dia deixarem de trobar-nos en una situació de renuncia personal per tal de poder "conquerir el món"?
Com bé has dit Cris, amb l'últim "enter" he tornat a obrir els ulls i em torno al món real que hem de suportar i amb el que hem d'aprendre, si més no intentar-ho, a conviure.
Una abraçada per totes les somiadores i els somiadors!