to care or not to care

Realment els dies de pluja, el descontent general creix de forma exponencial. I si no és per la pluja i les seves conseqüències, ho és gràcies a la Renfe. Les persones que has vist somriure avui pel carrer segurament les podries comptar amb els dits d'una mà. O d'una orella. Smile! It could have been worst!

Un mes. Cinc minuts. Assimilar algunes coses et pot costar tant o tan poc... A vegades necessites una sola conversa. A vegades en necessites tantes com en puguis tenir. Però en general, tan sols necessites La conversa. Aquella que t'ho farà veure clar per sempre més. Però no la trobes. S'ha perdut en un immens mar de males llengües i canvis de tema espontanis. I mentrestant, tu, continues navegant a la deriva. Acompanyada per una muntanya de "i si...?" i per quès que no fan més que augmentar i, al seu torn, enfonsar una mica més la barca amb la que et mous.

Ara canvia la barca per un vagó de tren. Afegeix-hi un retràs de 25 minuts, la companyia de total desconeguts, res a fer i un vidre que no s'ha acabat d'entelar. I tu, que tan sols necessitaves un canvi de perspectiva.

And when the worrying starts to hurt
and the world feels like graves of dirt
Just close your eyes until
you can imagine this place, yeah, our secret space at will

:)