don't worry be happy

Ahir la nit em venien tot de temes xulíssims sobre els que podia escriure al bloc... però ara mateix estic en blanc. Sorry about that :)

És curiós, quan t'ha de passar algo o bé et passa juntament amb altres mil coses o no et passa res. C'est la vie, que en diuen. O també llevar-se amb el peu esquerre, segons el nivell de conformisme de cadascú.

L'altre dia comentava que sóc força sinusoidal, la qual cosa no s'ha de confondre amb patir trastorns de la personalitat ni amb una persona indecisa -que també. Bé, això no. Pensant-ho bé, potser sí. A vegades. La qüestió és que si em dediqués a graficar la quantitat d'esdeveniments "importants" (també coneguts com imprevistos) que em passen durant l'any, trobaríem uns grans pics allà on també apareixerien pics per estrés. Com no. Murphy's law. Again.

I és que... vols que et passi algo "interessant" durant l'estiu? Forget about that. Llavors ja et pots relaxar ja, perquè quan vingui l'estrés se't multiplicarà per dos o per tres, en funció de la quantitat d'imprevistos dels que t'hagis de fer càrrec.

Quan et passa molt sovint, en pots arribar a ser un addicte. De manera, que sense cap motiu aparent tu mateix et creïs imprevistos (també coneguts com feina extra).

Ets dels que creu que a la seva vida mai passa res interessant? Que no fa res de profit en el seu temps lliure? Ni t'ho qüestionis! Estàs de sort. Per contra, et podries autoconvertir en un ionqui de les obligacions i responsabilitats.

:)