pero siempre es "casi casi", nunca llega a "lo mejor"...
Suposo que no. Que no es pot. Llavors hauràs d'escollir. O no. Potser està tot pensat perquè sigui així. Deu ser el destí. No et queda més que conformar-te. Però és dur si no saps com fer-ho. Si no és el teu estil.
Suposo que no. Que no es pot. Llavors hauràs d'escollir. O no. Potser està tot pensat perquè sigui així. Deu ser el destí. No et queda més que conformar-te. Però és dur si no saps com fer-ho. Si no és el teu estil.
Hi ha dos punts de vista: qui ho fa és un loser, és un conformista. O bé, és molt madur, totalment racional i ha fet bé. Ecs. Ambdues opcions fan fàstic. Per això cal seguir lluitant. Fins que arribis a fer el més gran dels ridículs. Fins que aquest sigui el que et digui: ok, fins aquí has arribat. Qualsevol altra opció es podria considerar totalment mancada de diversió.
Odio els comiats. Et fan tocar de peus a terra. Al final, em sembla que m'hi estic acostumant. Ecs.
tanto hablar del fin que ahora apenas duele
:)
SMILING LIKE I MEAN IT
Ah... qui t'haurà ensenyat aquesta cançó... amb aquesta 'quote' tan certa...
ResponEliminaPer cert, pensar que el destí existeix no és bo... això significa que mai faràs res per tu mateixa sinó que algun ésser, alguna cosa, ho ha escrit ja per tu
Crec que m'has d'explicar moltes coses xd