momento de reflexión I

I és que per enyorar, enyoraré fins i tot aquest blog segurament.

Ximpleries.

#1.- Trobar-me de nou aquelles orelles al tren, indicant retorn a la rutina.
#2.- 6 primers-retrobaments més de l'any.
#3.- Recordar records oblidats.
#4.- Prendre decisions importants en temps difícils.
#5.- Good news from Chicago.

Sovint passa que quan tornes a un lloc que abans acostumaves a freqüentar, et venen tot de records agradables i sents enyorança pels vells temps. Però en realitat, no és tot el lloc el que et transmet aquestes vibracions sinó alguns trets característics. Doncs bé, avui pensava en quins serien aquests indrets per a mi quan amb 50 anys un dia hagi de tornar a Terrassa a fer un encàrrec i per equivocació (o no) acabi al carrer Colom o per aquell carrer que acostumava a baixar cada dia des de Renfe per anar a la uni, del qual només coneixia el nom d'un dels carrers transversals... el dels petons (o del bes). De fet, es diu carrer de Sant Valentí...però segurament el recordi amb l'altre nom. És més maco, i si no hagués estat pel GMaps hagués jurat q es deia així... En fi, al que anava...Enyorar ho enyoraré tot... des dels examens de 4 hores -per continuar amb la temàtica- fins al costum més absurd. I la uni...doncs és cutre, no ens enganyarem pas. Però és la uni...

Definitivament aquest any serà un any de canvis... a millor, of course. Però no deixaran de ser canvis i, com tot, tindran els seus més i els seus menys...

:')