the finish line

Esperar. Ara resulta que tens tot el temps del món. I tantes coses que t'agradaria fer, que perds temps planificant com i quan les faràs. De sobte: estrés again. I tu que desitjaves poder fer tot allò que havies deixat per després. Ha! És una trampa. Sentiment de llibertat? Ha! T'ensenyen el caramel i dues setmanes després amaguen la mà. que no noh engáñeng! que noh digang la verdá! Però bé: siempre positifo nunca negatifo!

Avui hem pres una decisió important. Molt important. C'est fini. Almenys, ara per ara. És dur. Però ho és més haver de donar explicacions a la gent a mesura que se n'assabenten.

I això?

Apa, quina llàstima! 

De debò?

No way...

Xip! De sobte, surtiran curiosos de sota les pedres. Voluntaris per fer-ho.

Tot arriba a la seva fi. Tard o d'hora. Llavors per què començar? Suposo que és de ser cobards no fer-ho. A la vida t'has d'arriscar una mica. Sinó, quin avorriment. Risc. Però amb mesura. Llavors no és risc. Quin avorriment. Llavors, per què s'ha acabat? Per què no haver continuat? No risc, no fun. Racional. Sigues racional. Bdah, què avorrits.

S'ha acabat, però per un temps. Esperem. Un kit-kat. Un canvi de perspectiva. Reciclatge i renovació.  Una mica contradictori, sí. Però jo m'entenc. I think the finish line's a good place we could start.

:)