rules

Coincidint amb el primer dilluns de l'any (estrictament no és el primer dia... però em perdono per ser jo) començo aquest blog. Bé, la primera frase ja està dita. Típica, sí. Què hi farem, no em demaneu més originalitat a aquestes hores :)

Una cara somrient sempre ho arregla tot. O ho intenta arreglar. Even if you don't mean it, if you include a happy face in your writing you might make someone smile. Maybe you won't. Ok, who cares :)

Well, this is me. Is it me? Not sure what I'll be writing in this new -maybe old and forgotten in a few days or weeks- blog but I won't plan it. That's something I know for sure. I won't think in advance any writing before I stop and stare at this partially white screen. I promise.

Decisió estúpida? Sí. Em complicarà la vida de mala manera? Sí. Això vol dir que si em passa alguna cosa interessant durant el dia no podré escriuré aquí sobre allò. Hauré d'escriure sobre banalitats. Bé, millor serà que en diguem d'una altra manera... aspectesenelsquenot'hasfixatduranteldia però que t'han aportat alguna cosa sense adonar-te'n.

Diuen que va bé. Que és bo que al final del dia un es dediqui unes hores a un mateix i hi pensi. Com qualsevol groc que escriu 5 coses que l'han fet feliç durant el dia i 5 preguntes que ha fet i a qui, intentaré col·lecionar els 5 moments del dia que m'han cridat l'atenció.

I com acabar les entrades? Els comiats mai m'han agradat. No estan fets per mi. Hi ha dos tipus de comiats per mi. Aquells del dia a dia en els que acostumo a dir un simple "adéu" perquè sé que el dia següent tornaré a veure aquella persona, i aquells comiats en què l'adéu el dic amb la mà, i a gent que sé que no veuré en un temps. En realitat, fer una cosa o una altra no és algo que planegi sinó que suposo que em surt de dins... Bé, com que en aquest cas no es donarà la segona situació ja que espero escriure mitjanament sovint aquí (seria lleig dir que no ho faré, no?), i aquest sembla (és!!) un tema complicat per a mi, ho deixaré per un altre dia...

Adéu! :)